30 novembre 2009

El cos i les emocions estan estretament relacionats. Les emocions i els sentiments que anomenem negatius (ràbia, tristesa, por,…) afecten al funcionament dels òrgans i dels músculs; de la mateixa manera, les emocions i els sentiments positius (alegria, amor,…) ens fan sentir físicament millor.
Quan tenim problemes o dificultats la nostra salut empitjora. A vegades, el dolor d’estómac, el mal de cap, les contractures cervicals,… ens avisen d’un estat emocional, d’un sentiment que pot generar una crisi. Pot ser un bon moment per reflexionar si el dolor està relacionat amb una emoció determinada.
Així, a partir d’una emoció, que en principi ens causa dolor, podem extreure’n aspectes positius, sempre que hi afegim altres ingredients com ara esforç, treball, il·lusió,… i, al final, aquest procés es pot convertir en un aprenentatge, en un coneixement, és a dir, en una millora personal.
És important però, saber reconèixer les emocions, posar-hi paraules, identificar-les. A vegades no és fàcil perquè les emocions, com els colors, no són pures al cent per cent, sinó que estan plenes de matisos. Cal doncs ampliar el vocabulari emocional i practicar-ne la seva expressió. És convenient utilitzar sinònims de les paraules que fem servir habitualment com ara felicitat, tristesa, por, ràbia, amor, amistat,…
Conèixer i reconèixer els propis sentiments, expressar-los i comprendre els sentiments de la gent que ens envolta, és imprescindible per desenvolupar una bona autoestima, millorar l’autocontrol emocional i practicar valors positius.
Les emocions formen part de nosaltres mateixos des del moment que naixem. Són el resultat d’un conjunt de processos fisiològics que succeeixen en el nostre cervell. La felicitat, la vergonya o la culpa són química en el cervell, formen part de la nostra biologia. La forma en que el nostre cervell percep aquests canvis és el que anomenem sentiments o sensacions. Aquest són essencials per l’elaboració de la informació, per solucionar problemes i prendre decisions.
Aprendre i recordar també és més senzill quan va acompanyat d’una emoció. Per exemple, tots recordem el que fèiem el dia 11 de setembre, quan van caure les torres bessones. Les emocions i els sentiments estan estretament lligats a l’home i ens ajuden cada dia a decidir què volem fer amb nosaltres mateixos. Viure és molt més fàcil si tenim emocions i sentiments, sobretot si són els adequats.
Les emocions i els sentiments també és poden encomanar, ens acostumem poc a poc a la manera de sentir de la gent que ens envolta, i, en funció de com triem les nostres relacions, tindrem més possibilitats d’encomanar-nos en un sentit o en un altre.
Cada vegada hi ha més evidències científiques que associen la felicitat amb la salut. Els últims estudis es revelen que un estat mental positiu ens ajuda a prevenir malalties cardiovasculars, oncològiques i psicològiques.

Dra Ana Puente, Metge família ABS SEB

10 novembre 2009

El món dels sentiments i les emocions és molt important, perquè està a la base del nostre comportament com a persones i, per això, a la base del funcionament de famílies i parelles.
Hi ha qui diu que allò que s’ha anomenat normalment "Intel·ligència" és simplement el que amiden els tests d'intel·ligència. Es compon d'una sèrie de factors que tenen que veure amb capacitats verbals i no verbals: memòria, raonament abstracte, percepció, processament de la informació, solució de problemes, capacitats visuals i motòriques. Com un resum de tots aquestos factors hi ha un super-factor que seria el d'intel·ligència general.
Sempre s'havia pensat que les persones més intel·ligents serien les que triomfarien en la vida, però no és així, i després de moltes investigacions s’ha demostrat que l'èxit en la vida no està determinat pel coeficient d'intel·ligència ni per les notes que es trauen a l'escola o a la Universitat, sinó per altres factors. I tots aquestos factors serien els qui conformarien allò que els entesos anomenen intel·ligència emocional.
Hi ha cinc grans factors que determinen la competència emocional de les persones:

• Auto-coneixement: Identificació dels propis sentiments, saber què se sent i per que.


• Auto-control: Saber manejar els propis sentiments i poder recuperar-se dels sentiments que són negatius.


• Motivació: Ser aplicat, no desanimar-se quan no ix una tasca.


• Empatia: Entendre el que senten les restants persones, posar-se en el lloc de les altres persones.


• Habilitat Social: Orientar-se en relació a les altres persones, i saber implicar-se amb elles.

2 novembre 2009

La persona optimista, malgrat els problemes que pugui passar, sempre troba motius que l'encoratgen a viure amb entusiasme i il·lusió. També acostuma a tenir un sentit de l'humor excel·lent, que fa que respongui, fins i tot davant les situacions més difícils, amb encert i subtilesa
L'afirmació que qui es deixa dominar pel pessimisme viu menys i envelleix abans és una creença estesa de la qual podem observar els efectes en les persones del nostre entorn.
Quant a l'àmbit físic, la persona malhumorada està tensa i respira de forma superficial, només utilitzant la part superior del pulmons, cosa que fa augmentar l'angoixa i el malestar. I en l'àmbit mental, aquell qui viu enutjat i estressat percep les situacions sense serenitat i amplifica els punts de vista que més l'afecten negativament.
Però la naturalesa és sàvia i, després de milers d'anys d'evolució, ens ha sabut dotar d'un producte peculiar de l'enginy humà: el sentit de l'humor, una possibilitat que ens ofereix la nostra intel·ligència per alliberar les tensions que ens ocasionen mal humor, així com per veure les situacions des d'un altre punt de vista. D'aquesta manera podem observar la vida sense excessius dramatismes i mitigar els aspectes que ens produeixen por o ansietat.
Conseqüències físiques del riure.- Quan riem amb grans riallades movem, de forma involuntària i reflexa, el diafragma, que és el múscul que separa els pulmons de la cavitat abdominal. Just a sota del diafragma hi ha el centre neuràlgic més important del cos: el plexe solar.
Així, en riure fem un massatge a aquest centre neuràlgic i eliminem l'energia negativa que s'hi acumula. En cas d'estar molt carregat, ens provoca una sensació de desassossec i ansietat (dolors al pit, males digestions, etc.).
Es tracta, doncs, de mobilitzar el diafragma cap avall, que és una acció que també podem fer de forma conscient, respirant profundament, i portant l'aire a la part més baixa dels pulmons. Si ho practiquem, l'abdomen surt cap a fora i respirem amb la panxa, com fan els nadons.
Conseqüències en l'àmbit mental.- Amb l'humor aconseguim allunyar-nos de les situacions i veure-les des d'un angle més objectiu, ens en distanciem per tenir una visió global del problema i ens convertim en espectadors de les nostres pròpies actuacions. Ens aporta eficàcia, ja que ens permet veure el bosc en lloc de capficar-nos en els arbres, que ens priven d'una perspectiva general. Riure's d'un mateix també denota un sentit autocrític important, fortalesa de caràcter i seguretat.

10 novembre 2009

El dia 10 de novembre parlarem de Gestió de les emocions.

Diu un proverbi hindú: Si no puc resoldre una situació de l'exterior, he d'aprendre a resoldre-la dins el meu interior.

10 novembre 2009

GIMNASIA EMOCIONAL: PASAMOS A LA ACCION
José Luis Bimbela

ESCUELA ANDALUZA DE SALUD PUBLICA 2008