5 desembre 2009

Els sentiments que fan més mal, les emocions que més ens afligeixen, són les que són absurdes -l'ànsia de les coses impossibles, precisament perquè són impossibles, l'enyorança d'allò que mai ha existit, el desig d'allò que podria haver estat, la pena de no ser un altre, la insatisfacció de l'existència del món-; totes aquestes mitges tonalitats de la consciència de l'ànima creen en nosaltres un paisatge adolorit, una eterna posta de sol d'allò que som.

Fernando Pessoa

10 desembre 2009

No hi ha emocions bones o dolentes, positives o negatives per si mateixes. Les emocions apareixen i aporten informacions. El més important és què fem amb aquestes informacions i com les gestionem. L'intent de cenyir el nostre món emocional només a aquells sentiments o emocions que considerem acceptables, fent veure que els altres no hi són, només ens porta al fracàs. Això no vol dir pas que haguem de quedar-nos ancorats en alguns d'ells. Cal detectar què sentim, traduir-ho bé, deixar que els afectes flueixin o canalitzar-los adequadament.

L'ira, la por, l'angoixa, la inseguretat, la desesperació, la gelosia, la vergonya... existeixen, com existeixen també l'harmonia, la seguretat, la tranquil·litat, l'esperança, la generositat... Cal admetre que hi són per algun motiu. Així el procés de gestió adequat podria ser:

1. Sentir


2. Adonar-nos que sentim


3. Identificar l'afecte (donar-li nom)


4. Traduir la informació


5. Valorar-la


6. Incorporar-la al nostre mapa de situació


7. Passar a l'acció si cal i deixar que l'afecte flueixi (expressant-lo o canalitzant-lo de forma no agressiva).