Evitem la censura afectiva

No hi ha emocions bones o dolentes, positives o negatives per si mateixes. Les emocions apareixen i aporten informacions. El més important és què fem amb aquestes informacions i com les gestionem. L’intent de cenyir el nostre món emocional només a aquells sentiments o emocions que considerem acceptables, fent veure que els altres no hi són, només ens porta al fracàs. Això no vol dir pas que haguem de quedar-nos ancorats en alguns d’ells. Cal detectar què sentim, traduir-ho bé, deixar que els afectes flueixin o canalitzar-los adequadament.

L’ira, la por, l’angoixa, la inseguretat, la desesperació, la gelosia, la vergonya… existeixen, com existeixen també l’harmonia, la seguretat, la tranquil·litat, l’esperança, la generositat… Cal admetre que hi són per algun motiu. Així el procés de gestió adequat podria ser:

1. Sentir
2. Adonar-nos que sentim
3. Identificar l’afecte (donar-li nom)
4. Traduir la informació
5. Valorar-la
6. Incorporar-la al nostre mapa de situació
7. Passar a l’acció si cal i deixar que l’afecte flueixi (expressant-lo o canalitzant-lo de forma no agressiva).

L’Ecologia Emocional (Jaume Soler i M. Mercè Conangla)