31 març 2010

ADDICCIONS SENSE SUBSTÀNCIES

Hi ha un seguit de factors personals que suposen un risc especial a l'hora de desenvolupar socioaddiccions, no són condicions absolutes, ni aplicables a totes les persones, tot i així són factors a tenir en compte:


  • Inmaduresa o identitat no consolidada

  • Soledat, aïllament, introversió

  • Personalitat inestable

  • Disconformitat o inadaptació social o familiar

  • Modelatge de rols familiars: rol dels pares i dels fills, influència de la societat en la família

  • L'accés a l'activitat objecte de l'addicció i la freqüència amb què es realitza

  • El propi potencial addictiu de l'objecte de l'addicció


Al principi les addiccions sense substància, són difícils de detectar, ja que en les primeres fases hi ha una pèrdua de control però el problema no es veu aparentment.
El punt central de les noves addiccions es basa en la pèrdua de control per part de l'individu. Esdevé dependent i la seva vinculació amb cada situació li impossibilita la presa de decisions al marge de l'objecte generador de la dependència.

Factors clau:

  • Són trastorns que persisteixen a llarg termini

  • Provoquen canvis emocionals, socials i físics que s'acumulen i progressen mentre es manté l'activitat generadora de dependència.

  • L'evolució d'aquests trastorns es relaciona amb diverses formes de maltractament, conductes violentes i alteracions de la salut física i mental.


Una conducta addictiva té uns trets característics principals:

  • Necessitat irresistible i desig intens de "tenir contacte amb" (consumir un producte o consumar una conducta).

  • Manca de control: incapacitat per autolimitar-se o autocontrolar-ne l'ús.

  • Conseqüències negatives: identificades per un mateix o advertides per persones properes, malgrat les quals la persona no atura l'activitat.

  • Negació del problem: l'addicte no adverteix la gravetat dels efectes negatius, nega que existeixi un problema i s'enfada o es posa a la defensiva, si algú li fa veure que "allò" es troba fora del seu control.


També poden sorgir altres signes:

  • Focalitzar relacions, activitats i interessos en torn de l'origen de l'addicció.

  • Allunyamnet i abandó dels interessos i relacions alienes a la conducta addictiva.

  • Irritabilitat, malestar, agressivitat, canvis d'humor davant els impediments per actuar segons el patró addictiu.

Deixa un comentari
24 març 2010

Entre línies: Consum precoç



Augmenta el nombre de joves atesos als hospitals per consum excessiu d'alcohol. Les borratxeres són cada cop més habituals entre els nois i noies d'entre 12 i 16 anys, segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona, i gairebé el 30% d'aquests adolescents reconeixen que han begut més del compte en els últims sis mesos. A aquests indicadors, s'hi suma el consum sobretot de drogues com ara el cànnabis, cada cop més generalitzat. L'entorn d'oci d'aquests joves és el comú denominador d'aquest fenomen, que se sol donar en l'entorn de les discoteques amb els "botellons".

Deixa un comentari
23 març 2010

Bibliografia: Addiccions

1. ADÈS, Jean; LEJOYEUX, Michel. Las nuevas adicciones: internet, sexo, juego, deporte, compras, trabajo, dinero. Barcelona: Kairós, 2003

2. ALONSO FERNÁNDEZ, Francisco. Las nuevas adicciones: alimento, sexo, compras, televisión, juego, trabajo e internet. Madrid: TEA, 2003

3. Becoña. E. y Minués, M.c. (2001). Juego problema y juego de riesgo en adolescentes: su relación con el consumo de tabaco y alcohol.

4. CAÑAS FERNANDEZ, José Luis. Antropología de las adicciones: psicoterapia y rehumanización. Madrid: Dykinson, 2004

5. ECHEBURÚA ODRIOZOLA, Enrique. ¿Adicciones sin drogas?. Las nuevas adicciones: juego, sexo, comida, compras, trabajo, internet. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2003

Deixa un comentari
17 març 2010

Tertúlia sobre les drogues i altres addiccions



Dijous dia 18 de març es fa la primera tertúlia de la Campanya de Salut: ALLLORO al canla taronja. Es parlarà sobre les drogues i altres addiccions

TERTULIANS:


  • Mar Vidal, psicòleg del consorci hospitalari de Vic i referent de Salut Mental del Programa Salut i Escola.

  • Elisabet Aulet, coordinadora del Programa de drogues del Consell Comarcal (DRAC)

  • Gemma Sayós, infermera de l’ABS de Centelles, forma part del Programa Salut i Escola de la comarca d'Osona.

  • Laura Vila, coordinadora de la Campanya ALLORO i infermera del Programa Salut i Escola de la comarca d'Osona.

Deixa un comentari
17 març 2010

Receptes de cuina d’arreu del món



SANCOCHO VALLUNO (Escudella colombiana)

Ingredients (per a 6-8 persones): 1 gallina, 1 ceba, oli d’oliva, 2 iuques, 5 plàtans mascle, 1 patata grossa, sal.

Per fer sofregit: 5 tomàquets, 3 cebes, all, pebre.

Preparació: Peleu els plàtans mascle i feu-ne trossos. Val més que ho feu a mà, perquè s'estoven més de pressa. Deixeu-los reposar en un bol amb aigua freda. Peleu i talleu la iuca i reserveu-la. Renteu i talleu a trossos la gallina. Enrossiu-la en una olla de pressió amb una mica d'oli. Després afegiu-hi la ceba trinxada, salpebreu-ho al vostre gust i remeneu-ho. Quan la ceba estigui una mica daurada, cobriu-ho tot amb aigua i deixeu que bulli una bona estona. Retireu les impureses del brou que s'haurà fet i tapeu l'olla.

Mentrestant, prepareu el sofregit: peleu i talleu els tomàquets i les cebes i sufragui-ho en una paella amb una mica d'oli amb un gra d'all trinxat i una mica de pebre. A mig fer el sofregit, afegiu-hi un raig d'aigua i deixeu que faci el xup-xup. Reserveu-lo.

Al cap d’uns 10-15 minuts, obriu la vàlvula de l'olla de pressió perquè deixi anar el vapor i després obriu-la i afegiu-hi el plàtan -que haureu escorregut- i la iuca. Remeneu-ho de tant en tant per comprovar que el plàtan es cou; si voleu anar més de pressa, torneu a tapar l'olla de pressió i deixeu-ho coure una estona més. Un cop cuit, retireu de l'olla la gallina i la iuca perquè no es desfacin. Deixeu el plàtan dins del brou. Peleu i ratlleu una patata i afegiu-la a l'olla; això farà espessir el brou. Rectifiqueu-lo de sal si convé, afegiu-hi la meitat del sofregit que heu preparat i que faci xup-xup força estona més, perquè quedi ben espès.

Serviu el sancocho posant a cada plat un parell de cullerots de brou, un tros de gallina, uns trossos de iuca i una mica de sofregit per sobre.

Nota: Tot i que us podeu menjar el sancocho sol, l'acompanyament habitual d'aquest plat és arròs blanc.

Deixa un comentari
29 març 2010

Receptes de cuina d’arreu del món



CUCÚS VEGETAL
Ingredients:
· Cuscús
· Nap
· Carabassa
· Pastanaga
· Carbassó
· Col de cabdell
· Condiments (sal, pebre negre, gingebre, colorant o safrà)

Elaboració:
En una olla amb poc oli, hi poseu a coure primer el nap i les pastanagues tallades a daus. Després afegir-hi aigua fins que la verdura quedi coberta. Quan el nap i les pastanagues estiguin mig cuits, hi poseu la col de cabdell. Vint minuts després hi afegiu la sal, el pebre negre, el gingebre i el safrà, i la carabassa tallada a trossos i el carbassó, a rodanxes. Finalment, al cap de vint minuts més, ho traieu del foc i ho deixeu reposar fins que el carbassó estigui al punt. Mentrestant, poseu el cuscús en una olla grossa i mulleu-lo bé. Remeneu-lo amb les mans i deixeu-lo reposar uns minuts. L’heu de coure en una “cuscussera” i 15 minuts després, el traieu del foc i el remeneu amb una forquilla. Torneu-lo a mullar amb aigua salada, continueu-ne la cocció al vapor durant 15 minuts més. Cal que repetiu aquesta darrera operació amb el cuscús una tercera vegada, i un cop estigui llest i ben solt, hi afegiu una mica de mantega i ho remeneu tot. Poseu el cuscús en una safata i el cobriu amb el guarniment vegetal. Decoreu-ho amb unes branques de canyella i ja el podeu servir.

Bon profit!!!

Deixa un comentari
23 març 2010

Addictes sense substància; addiccions a les pantalles



Dependència, abús o addicció, actualment no existeix una opinió clara i unànime, per part dels professionals de la salut, però segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) una de cada quatre persones presenta trastorns de conducta relacionats amb les noves addiccions o addiccions socials.

Les socio addiccions són trastorns de dependència vinculats a activitats humanes diverses i plaents, considerades com a simples activitats d’oci o de comunicació, no relacionades amb la ingesta de substàncies. Aquestes activitats no són en si mateixes nocives, però en determinades persones poden esdevenir en conductes addictives.

El fet que es tracti essencialment d’una qüestió d’intensitats o pèrdua de control i que a més siguin socialment acceptades, comporta una gran dificultat en la detecció de la socio addicció, com a mínim en les seves primeres etapes.

Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) van ser creades amb l’objectiu de potenciar la comunicació, l’educació i la informació, però precisament pel seu mateix disseny, afecten la voluntat de control, el que, juntament amb altres factors personals i ambientals facilita la conducta addictiva o la utilització compulsiva d’aquestes noves tecnologies.

Dintre de las Noves Tecnologies ens trobem les tecnologies de les pantalles; no hi ha dubte que aporten un gran benefici quan el seu ús és controlat, però tenen un fort poder d’atracció, que facilita la pèrdua de l’autocontrol en algunes persones, sobretot en infants i adolescents.

Dos variables poden indicar el grau de dependència a les tecnologies de les pantalles: el temps dedicat i els motius d’ús. Si el temps dedicat és excessiu poden afectar a les relacions familiars, socials, laborals i escolars; quant als motius de l’ús, comença a ser preocupant quan Internet o el mòbil s’utilitzen per omplir espais buits, hi ha sentiments d’insatisfacció i no es troben altres alternatives gratificants per omplir el temps.

Tipus de socio addiccions lligades a les pantalles (mòbil, Internet, videojocs, TV.)

Vega González Bueso, Psicòloga. Terapeuta d’AIS (Atenció i investigació de socio addiccions)

Deixa un comentari
18 març 2010

ISABEL LLAGOSTERA, infermera de Salut i Escola



Hola,

soc la Isabel Llagostera, infermera des de fa un bon grapat d’anys...

ep!! que això no és sinònim de “ancianitat”...d’experiència pot ser???

Aquest és el meu primer curs com a infermera de salut i escola . Els dimarts soc a l’escola de Sant Miquel dels Sants, els dijous me’n vaig cap al Col·legi del Pare Coll i els divendres soc a l’ IES Jaume Callis.

Tota una aventura la del treball amb els adolescents!

L’adolescència és de les etapes més engrescadores. És el “Drago Khan” de la vida on s’alternen la celeritat plaent amb l’endinsament “rutinari i avorrit”.

Els nois i noies busquen en la infermera del PSIE una persona desconeguda, però propera, que els escolti i ajudi a endreçar l’ acúmol d’informació que avui impregna tots els racons de la vida.

Tot un plaer!

Isabel

Deixa un comentari
17 març 2010

PROMOCIÓ I PREVENCIÓ DE LA SALUT DES DE L’OFICINA DE FARMÀCIA

Degut a l’augment de l’esperança de vida de la població en els darrers anys actualment s’ha de pensar que a més d’afegir anys a la vida, cal “afegir vida als anys” i “afegir salut a la vida”. Per tant l’objectiu és aconseguir que els anys que es visquin ho siguin en bona salut, és a dir, lliures de malalties, incapacitats i invalideses i amb les majors potencialitats físiques, mentals i socials.

Per aconseguir aquests objectius l’oficina de farmàcia pot actuar a diferents nivells: 1.- individualment considerant els factors de risc que es puguin detectar i sobre els que es pugui intervenir. 2.- en la comunitat col·laborant en els programes que promou l’Administració sanitària sobre promoció de la salut, prevenció de la malaltia i educació sanitària

Els farmacèutics comunitaris basem la nostra activitat en l’adquisició, conservació i dispensació de medicaments, l’elaboració de fórmules magistrals, el seguiment farmacoterapèutic del pacient i el consell assistit sobre medicaments i problemes relacionats amb la salut. Actualment, gràcies a l’atenció farmacèutica els farmacèutics hem ampliat la nostra activitat i l’hem orientada a altres actuacions sanitàries relacionades amb la millora de la qualitat de vida dels ciutadans

Els farmacèutics comunitaris estem en una situació òptima per fer activitats de promoció de la salut, ja que tenim una més fàcil comunicació i accés al públic que altres professionals sanitaris. La nostra formació universitària ens permet avaluar la gran quantitat d’informació relacionada amb la salut i, pel nostre contacte diari amb el públic, la podem transmetre amb total comprensió. Per tan els farmacèutics podem educar a la població per tal de disminuir els factors de risc i modificar els comportaments en sentit favorable a la salut. L’objectiu de l’atenció farmacèutica a la comunitat és participar en la promoció i l’educació sanitària en àmbits específics: ús racional dels medicaments (per exemple no abusar dels antibiòtics), la cessació de l’hàbit tabàquic, consells de vacunació, higiene, planificació familiar (consells d’ús de la píndola del dia després), prevenció de la sida, consells alimentaris, consells per prevenir les malalties bucodentals, consells i prescripció d’exercici físic, consells per la prevenció d’accidents ....

Catalunya és pionera dins l’Estat espanyol a l’hora d’integrar les activitats preventives a l’oficina de farmàcia seguint una evolució coherent d’integració ordenada de tots els elements existents en el sistema sanitari. En el col·lectiu farmacèutic tenim un compromís clar d’integració, de participació i de responsabilització en un conjunt d’activitats i d’actuacions que tenen com a objectiu el manteniment i millora dels nivells de salut dels ciutadans de Catalunya.

Èric Besora Molins , Coordinador del Col·legi de Farmacèutics a Osona. Farmacèutic de Sant Quirze de Besora.

Deixa un comentari
15 març 2010

“Si una droga la controlem els adults no ens la carreguem, però si la controlen els joves sí”

SD: Què consideres una droga? Consideres que poden haver drogues “sense substància”?

CS: Existeixen dos idees de droga. La primera seria “substància que crea dependència”, defi- nició que a mi m’importa un “bledu”. I l’altre, seria “substància per desconectar del món”. Com també passa per exemple amb el messenger, els programes del cor, el consumisme... Molta gent està enganxada i flipa amb el messenger i el consumisme, i és difícil que se n’adonin. La droga que crea més morts -la droga més dura de totes- són els diners.

Fragment de l'entrevista a Carles Sadó, membre i treballador de l’associació Educació per a l’Acció Crítica

Llegeix l'entrevista completa:
Sobredrogues.net, Entrevista a Carles Sedo Març 2008

Deixa un comentari