Marihuana i adolescència

S’anomena marihuana al preparat elaborat a partir de les flors, fulles i tiges de la planta cannabis sativa. En el cànnabis hi ha uns 70 compostos químics amb efectes psicoactius, és a dir, amb capacitat per alterar el funcionament normal de les neurones. El principal d’aquests compostos és el THC (tetrahidrocannabinol), al qual s’atribueixen la major part dels efectes que produeix la substància. El haixix és una pasta formada per les secrecions resinoses de les flors de la planta femella, que té concentracions molt més altes de THC i per això acostuma a tenir un efecte més potent que el de la marihuana. El THC és soluble en el greix i tendeix a acumularse en els teixits adiposos de l’organisme, fonamentalment al cervell. Té una vida mitjana de 7 dies i així, una setmana després del consum, l’organisme només ha aconseguit eliminar un 50% de la substància. Es pot considerar el cànnabis com una droga depressora del sistema nerviós central, amb efectes similars als de l’alcohol. Però els seus efectes modificadors de la percepció fan que també s’inclogui en la categoria d’al·lucinògens menors. Efectes de la marihuana En el pla fisiològic: la marihuana produeix augment de la gana, sequedat de boca, envermelliment del blanc dels ulls, brillantor de la còrnia, taquicàrdia, augment de la pressió arterial, sudoració, analgèsia moderada, somnolència i dificultats de coordinació motora. En el pla psicològic: sensació d’eufòria, relaxació, desinhibició, canvis sensorials i perceptius, pèrdua de concentració i disminució de la coordinació. En dosis elevades pot provocar al·lucinacions. El cànnabis pot crear dependència psicològica, és a dir, la dificultat per experimentar determinades sensacions i fer front a certes exigències quotidianes si no és sota els efectes de la substància.
Estadístiques recents xifren el consum de marihuana a Espanya entorn del 25% en joves entre 14 i 18 anys, i entre el 35 i el 40% en els majors de 18 anys.

RISCOS DE LA MARIHUANA
S’ha demostrat que la marihuana fumada incrementa més que el tabac el risc de patir malalties pulmonars, ja que s’inhala més profundament i durant més temps.
Quant al sistema circulatori, el cànnabis provoca taquicàrdia, i per tant, és perillós per a les persones que pateixen insuficiència cardíaca o hipertensió.
Si es barreja amb alcohol pot produir una lipotímia, ja que l’alcohol té una acció vasodilatadora que dificulta l’oxigenació i el THC augmenta el consum d’oxigen en el cervell. D’altra banda, l’acumulació de THC en el cervell pot entorpir la memòria, sobretot a curt termini, i alterar la capacitat de concentració.
Un estudi publicat recentment a la Gran Bretanya alerta que el consum freqüent de cànnabis, especialment entre els adolescents, incrementa el risc de patir depressió i ansietat a l’edat adulta.
Quant abans comença el consum, més gran és el risc, perquè s’irriga amb una substància psicoactiva un cervell encara en desenvolupament. El consum de cànnabis també pot provocar en alguns casos psicosi cannàbica, un tipus d’esquizofrènia paranoide.
Editorial ICE SALUD
Nº 37 JULIOL-AGOST 2008