Espiritualitat a l’aula

Vivim en un moment social en què es posa tot l’èmfasi en els “valors” dels sentits. Qualsevol programa televisiu, pel•lícula, està creant sensació. Vivim una situació contradictòria: per un cantó es fomenta la sensació, el sexe, la sensualitat; i per l’altre els pares i bona part dels educadors intentem esmorteir la immersió dels adolescents en aquest món. En aquesta polarització ens hem de moure i actuar perquè el descobriment de l’amor i el despertar de la sexualitat, ja totalment al marge del context de la família, és un moment decisiu pels adolescents que s’ha d’abordar intentant donar pistes.
Una possible manera de centrar aquest tema a l’aula, de forma que s’entenguin els diferents comportaments humans relacionats amb la sexualitat, pot ser la següent: Dibuixem una línia vertical que representi els comportaments humans. Damunt la línia situarem els comportaments morals humans més baixos a la part inferior, i a la part superior hi posarem el comportament més elevat possible en relació al tema.
Si es pregunta als alumnes quin comportament relacionat amb la sexualitat es pot situar a la part inferior, aquell comportament denigrant i degenerat per un ser humà, s’acostuma a dir que el comportament d’un violador, el d’un pederasta. A la part superior posaran el comportament d’un Sant, el d’algú que sublima l’amor físic. Si es segueix preguntant per altres comportaments, els anirem situant en la mencionada línia. Aquí cadascú es manifestarà d’acord amb el seu estat.
En certa ocasió, en una classe que parlàvem de la sexualitat masculina, concretament del penis, vaig preguntar als alumnes quina paraula utilitzaven quan es referien al penis. Em sembla que es van aixecar quasi tots els braços, i es va omplir la pissarra de noms, no me’n recordo exactament però segur que més de vint. Els de can Anglada feien servir uns noms, a can Boada uns altres, i així successivament. Jo també em vaig veure en la obligació d’aportar alguns noms.
“Com ens podem entendre amb aquest argot tant ampli i ric?” Vaig preguntar a la classe. La proposta que us faig, i que a mi em va ser útil, és la de que utilitzeu el llenguatge científic quan hàgiu de parlar de sexualitat entre vosaltres o públicament. Us donarà més seguretat personal i veureu que sereu capaços de mantenir converses més profundes.
Per la mateixa raó, també em sembla un recurs pràctic, que pot ajudar als professors per tal d’adquirir la naturalitat necessària a l’hora d’abordar el tema de la sexualitat, la utilització del llenguatge científic, i en cap cas l’argot o el vocabulari del carrer. Sempre que un alumne utilitzi el llenguatge del carrer, s’hauria de procurar reconduir el tema amb llenguatge científic.
Com a adults educadors ens hem de començar a educar per tal de poder abordar amb una bona fluïdesa aquests temes quan sorgeixin. Aquí també, una vegada més, l’àrbitre que ha de guiar els nostres passos per la vida sexual, ha de ser el nostre guia intern.

http://blocs.xtec.cat/espiritualitatalaula/2010/02/19/algunes-idees-sobre-leducacio-de-la-sexualitat/