27 agost 2010

Has tingut mai la sensació que no podries viure sense una determinada persona? Deixes massa sovint de fer coses que t’agraden o en fas algunes que no vols, per no disgustar la teva parella? Tens una por terrible a que la teva parella deixi d’estimar-te? Has deixat totalment de banda les teves amistats per dedicar-te exclusivament a la teva parella?
Aquests són alguns dels símptomes que les persones que pateixen “dependència afectiva” senten cap a una altra al llarg de les seves diferents relacions de parella, tot i que formulades com preguntes.
Aquesta necessitat emocional extrema que senten algunes persones (els estudis donen la dada aproximada d’un 8 a un 12% de la població general), provoca que estiguin tan centrades en la seva parella, negant-se constantment qualssevol desigs, interessos i necessitats individuals. Pensen, de manera totalment equivocada, que si sempre estan ocupades amb l’altre, la relació es tornarà duradora i estable.
A més a més, algunes d’aquests persones poder triar parelles ‘problemàtiques’ la qual cosa reforça la dependència cap a l’altra (co-dependència), centrant la seva vida en guarir-la o redimir-la.
Experimenten sensacions desagradables i contradictòries que es resumiria en la frase: “No estic còmode/a amb la meva parella, però no puc deixar la relació”. Tot i que tenen moments en els quals s’adonen que potser no és una relació sana perquè pateixen massa, finalment la por i l’angoixa a trobar-se sola guanya terreny i decideixen continuar en l’espiral d’insatisfacció i malestar.
Els hi costa entendre que l’amor i la relació de parella suposa un creixement mutu entre dues persones que es troben al mateix nivell, i en la qual ambdues tenen necessitats i desigs individuals tot i formar una parella.
Com qualsevol dependència, la primera fase per “superar-la” és reconèixer que alguna cosa no funciona i buscar ajuda, sigui en l’entorn més proper (família, amistats…) o, fins i tot, en l’àmbit professional.

La Carlota et parla de sexe
http://www.donesenxarxa.cat/lacarlotaparladesexe/

23 agost 2010

Què és la sexualitat? Només és sexe?
Si busquem el diccionari la definició de sexualitat trobarem “allò que caracteritza el sexe”, però, en definitiva, “sexe” no és més que el gènere masculí o femení. I “sexualitat”? La sexualitat és molt més que això. Són carícies, abraçades, afecte, amor, comunicació amb els altres… Hi ha tantes sexualitats com persones i totes són diferents.
Si comparem la societat d’avui en dia amb la de fa uns anys la veritat és que hem anat canviant, encara que alguns mites i tabús persisteixen en el temps. Hem anat evolucionant i dins la família cada cop entre pares i fills es parla més del tema sexual, encara que amb el passat que arrosseguem no és fàcil. Fins fa poc temps encara es creia que la sexualitat començava en l’adolescència i acabava en la menopausa, i per tant nens i vells no en tenien.
I de l’adolescència, què en diem? És una etapa on els joves passen de la infància al món dels adults. Etapa difícil per els grans canvis que s’hi presenten, tant físics, psíquics, emocionals com socials. Etapa on el jove ha de triar el camí a seguir. En el terreny sexual, moltes vegades apareix abans la madurès física que psíquica i això pot portar a conseqüències no desitjades. La invulnerabilitat, el pensar que a mi no em passarà, la monogàmia seriada, la promiscuïtat sexual… són trets característics d’aquesta etapa.
Un llibre que aconsellaria pel públic en general, i si cal en adolescents també, és el de “És el teu sexe!” de Sylvia de Béjar. Aquest llibre inclou tot allò que has de saber (i que ha de saber ell) per comprendre la teva sexualitat, s’hi reflexiona amb sinceritat sobre alguns dels temes que preocupen moltes dones i exposa (no imposa) algunes idees.
“Aquest llibre és magnífic, difon una visió molt positiva de la sexualitat i resulta amè, instructiu i fins i tot incitant”. (Joan Josep Borràs. President de la Federació de Societats de Sexología)

Judit Tarrés Rovira
Llevadora Tarda Jove i ABS Lluçanès

25 agost 2010