25 novembre 2010
TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA (TCA)
l’anorèxia nerviosa és un TCA que es caracteritza pel desig d’estar més prim, per la percepció distorsionada del propi cos que fa que la persona es vegi obesa encara que el seu pes estigui per sota del pes normal i fisiològic. També per por a l’obesitat i alteració de l’autoimatge. Per aconseguir aquest desig s’intenta portar a terme una intensa restricció alimentària, acompanyada de més o menys exercici físic i conductes de purga: vòmits, laxants i diürètics
La bulímia nerviosa és un TCA que es caracteritza per una pèrdua del control en la conducta alimentària amb una ingesta excessiva d’aliments que després s’intenta compensar amb conductes anòmales, com ara vòmits autoinduïts, abús de laxants i diürètics, dietes etc. per mirar d’evitar l’augment de pes. S’esdevé a més alteració de l’autoimatge.
Molts dels símptomes de l’anorèxia i la bulímia son compartits, entre el 30% i el 50% dels adolescents bulímics també compleixen els criteris de l’anorèxia nerviosa al inici de la seva malaltia.
Jefa Bustins, infermera de Salut i Escola de l'ABS de Manlleu
2 novembre 2010
Trastorn obsessiu-compulsiu
El trastorn obsessiu-compulsiu està classificat també com a trastorn d’ansietat, però per les seves especials característiques es considera apart.
Es caracteritza per la presència d’obsessions i compulsions. Les obsessions són idees, pensaments, imatges i impulsos (per exemple, una persona religiosa que té continuats pensaments blasfems) persistents que, en principi, s’experimenten com a invasius i sense sentit (encara que en els nens no sempre es viuen com a invasius). El subjecte intenta ignorar-los, suprimir-los o neutralitzar- los amb una altra idea o acció i reconeix que aquests pensaments són producte de la seva ment.
Les compulsions són comportaments o actes mentals repetitius (rentat de mans, ordenar objectes, comprovar, contar, repetir paraules en silenci) que el subjecte se sent obligat a realitzar en resposta a una obsessió o d’una forma concreta que ha de seguir exactament.
L’objectiu d’aquests comportaments és reduir el malestar o prevenir algun esdeveniment negatiu encara que no tinguin cap relació.
La prevalença entre nens i adolescents oscil·la, segons els estudis, entre el 0,2 i l’1,2% en la población clínica.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/actuadoles.pdf
24 novembre 2010
Tertúlia canal taronja, 22 de novembre
Dijous dia 25 de novembre, després del telenotícies del vespre, els nostres tertulians ens parlaran dels “Trastorns de l'Alimentació”
Jefa Bustins, infermera de Salut i Escola de l'ABS de Manlleu
Mar Vidal, psicòleg responsable del salut i escola a Salut Mental
Vicens Devesa, professor de La Salle de Manlleu
Judit Cavalleria, alumna de La Salle de Manlleu.
16 novembre 2010
Síndrome d’estrès posttraumàtic
Consisteix en l’aparició de símptomes després d’un fet que angoixa o causa estrès més enllà de les experiències humanes habituals (per exemple, més enllà de les experiències comunes de dol per la pèrdua d’un ésser estimat, d’una malaltia crònica, de pèrdues materials o de conflictes de parella).
Les circumstàncies que causen aquest trastorn han de ser veritablement angoixants per a qualsevol persona i són viscudes amb sentiments de por, terror i desemparament.
Els símptomes inclouen el record repetitiu i indesitjat del fet traumàtic, l’eludiment d’estímuls associats amb el fet traumàtic o l’entumiment afectiu (anestèsia afectiva) i l’augment de l’excitabilitat del sistema nerviós central.
Exemple.- Haver estat protagonista d’un fet violent: un accident de trànsit amb resultat de mort, una catástrofe natural, un acte terrorista, un crim.
El tractament no és senzill i, molt sovint, no està a l’abast dels professionals d’atenció primària.
Pel seu tractament cal la intervenció d’un equip de salut multidisciplinari i una bona connexió amb l’escola o amb el lloc de treball.
El tractament es sol basar en tècniques de psicoteràpia i, en ocasions, l’ús de fàrmacs. Per tant, caldrà fer una “derivació acompanyada” als serveis de salut mental.
El que més interessa ressaltar és que el profesional d’atenció primària ha de conèixer l’existència dels traumes psicològics secundaris a una situación traumàtica. La senzilla capacitat per escoltar l’adolescent i la seva família ja és un important primer pas en el procés terapèutic i suposa més possibilitats d’èxit en el procés de derivació cap els serveis sociosanitaris adients.
Cal tenir present aquest quadre davant d’un adolescent que acudeix a consulta amb uns símptomes confosos, físics i psicosomàtics, sense que expliqui la història del seu trauma.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/actuadoles.pdf
12 novembre 2010
Trastorn d’identitat sexual
Es tracta de la identificació acusada i persistent amb l’altre sexe, que es manifesta pel desig de ser de l’altre sexe, preferència per posar-se roba de l’altre sexe, pel paper de l’altre sexe o fantasies de pertànyer a l’altre sexe, desig intens de participar en els jocs i activitats de companys de l’altre sexe, així com la convicció d’experimentar les reaccions i les sensacions típiques de l’altre sexe.
També s’observa malestar persistent pel propi sexe i sentiments d’inadequació amb el seu rol i creença d’haver nascut amb el sexe equivocat.
És important comprendre que aquest problema no es pot considerar una malaltia i que l’abordatge és ajudar l’adolescent amb les dificultats d’afrontament de la situació (per a ell mateix, per la família i pels amics) i amb els trastorns comòrbids que presenti.
Davant de la sospita de qualsevol dels trastorns psiquiàtrics comentats és fonamental remetre el pacient amb urgència a tractament psiquiàtric i psicològic en un centre especialitzat.
Per part del professionals de la salut és important donar suport al pacient i a la familia perquè comprenguin i afrontin de la millor manera possible el problema i col·laborin en el tractament de forma adequada.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/actuadoles.pdf
5 novembre 2010
Trastorn esquizofrènic
El trastorn esquizofrènic es caracteritza per idees delirants (ser perseguit, controlat, tenir alguna missió al món), al·lucinacions (especialmente sentir veus que vénen de fora del seu cap), llenguatge i comportament desorganitzat i/o símptomes negatius, com aplanament afectiu o pobresa de pensament.
Tot això ha de durar un temps mínim de 6 mesos per poder diagnosticar una esquizofrènia; sinó, es considera trastorn esquizofreniforme i s’espera l’evolució posterior.
L’esquizofrènia pot ser de tipus paranoide, en que predominen les idees delirants, de tipus desorganitzat, amb llenguatge i comportament desorganitzats, o de tipus catatònic, en que predomina la immobilitat motora i el negativisme extrem amb moviments estereotipats.
La prevalença està en aproximadament l’1% de la població general d’adolescents i joves.
Un trastorn que convé tenir en compte és el trastorn psicòtic induït per substàncies, en que es produeixen idees delirants i al·lucinacions, però hi ha proves (la història clínica, l’exploració física, els exàmens de laboratori) de que l’últim mes hi ha hagut intoxicació o abstinència de substàncies (alcohol, al·lucinògens, amfetamines, cocaïna, cannabis, inhalants) o consum d’un medicament que estigui etiològicament relacionat amb l’alteració.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/actuadoles.pdf
-
Farmàcies
Troba les farmàcies de guàrdia
- Torelló Estudis
- Manlleu Rosell
- Vic Tanyà
-
Centres atenció
primària d’Osona -
Carpeta Personal de Salut
Consulta el document PDF abans d'accedir-hi -
Canal Salut
El portal de salut de la
Generalitat de Catalunya -
Salut i Escola
Contacta amb la teva infermera
de forma confidencial. -
Infermera virtual
Informació, suggeriments i consells. -
Vacunes
- Vacunes sistemàtiques
- Consells i vacunacions a viatgers internacionals -
Tabaquisme
Tractament del tabaquisme a la Catalunya Central 2015 Enllaços d'interès
Canal Drogues
Drojnet 2
Educación PAPPS
Energy Control
Forum Clínic
Línia Verda
Pla d'activitat física, esport i salut
