Síndrome d’estrès posttraumàtic

allloro 16 novembre 2010

Consisteix en l’aparició de símptomes després d’un fet que angoixa o causa estrès més enllà de les experiències humanes habituals (per exemple, més enllà de les experiències comunes de dol per la pèrdua d’un ésser estimat, d’una malaltia crònica, de pèrdues materials o de conflictes de parella).

Les circumstàncies que causen aquest trastorn han de ser veritablement angoixants per a qualsevol persona i són viscudes amb sentiments de por, terror i desemparament.

Els símptomes inclouen el record repetitiu i indesitjat del fet traumàtic, l’eludiment d’estímuls associats amb el fet traumàtic o l’entumiment afectiu (anestèsia afectiva) i l’augment de l’excitabilitat del sistema nerviós central.

Exemple.- Haver estat protagonista d’un fet violent: un accident de trànsit amb resultat de mort, una catástrofe natural, un acte terrorista, un crim.

El tractament no és senzill i, molt sovint, no està a l’abast dels professionals d’atenció primària.

Pel seu tractament cal la intervenció d’un equip de salut multidisciplinari i una bona connexió amb l’escola o amb el lloc de treball.

El tractament es sol basar en tècniques de psicoteràpia i, en ocasions, l’ús de fàrmacs. Per tant, caldrà fer una “derivació acompanyada” als serveis de salut mental.

El que més interessa ressaltar és que el profesional d’atenció primària ha de conèixer l’existència dels traumes psicològics secundaris a una situación traumàtica. La senzilla capacitat per escoltar l’adolescent i la seva família ja és un important primer pas en el procés terapèutic i suposa més possibilitats d’èxit en el procés de derivació cap els serveis sociosanitaris adients.

Cal tenir present aquest quadre davant d’un adolescent que acudeix a consulta amb uns símptomes confosos, físics i psicosomàtics, sense que expliqui la història del seu trauma.

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/actuadoles.pdf