14 març 2011

TIPUS: Caminada popular
DATA: 20 de març de 2011
DISTÀNCIA: Uns 12 km aprox.
POBLACIÓ: Roda de Ter
COMARCA: Osona
HORA: 8:00
LLOC DE SORTIDA: Plaça Major de Roda de Ter
LLOC D’ARRIBADA: Al mateix lloc
RUTA: Pels voltants de Roda
ORGANITZADOR: Encara hi som! I Ajuntament de Roda de Ter
TELÈFON: 660 470 914 // 660 739 864
WEB: http://rodadetercaminem.blogspot.com
PREU: Gratuït
AVITUALLAMENTS: Cal portar l’esmorzar
CURSA INFANTIL: Apta per a tothom
COMENTARIS: Caminem perquè ens agrada fer salut, estar amb els amics i redescobrir Roda i els seus voltants.

12 març 2011

E) FER EXERCECI FÍSIC

L’activitat física periòdica no només ajuda a retardar l’aparició de malalties cardiovasculars i mantenir el pes, sinó a mantenir un benestar físic i psíquic. S’aconsella fer activitat física d’intensitat moderada un mínim de 30 minuts al dia. El fet de planificar activitats familiars fora de casa, introduir l’activitat física entre les tasques quotidianes, utilitzar el transport públic i reduir l’ús de l’ascensor són mesures que fan estar en forma i sentir-se millor.

INFERMERA VIRTUAL: http://www.infermeravirtual.com/ca-es/problemes-de-salut/malalties-transtorns/cancer/informacio-relacionada.html

9 març 2011

L’activitat física com a ansiolític i antidepressiu
L’activitat física regular ens protegeix de patir depressió i ansietat. Així ho demostren els nombrosos estudis que relacionen la salut mental de la població i els hàbits d’activitat física.
Així mateix, els estudis realitzats en persones que pateixen depressió i/o ansietat indiquen que els programes d’activitat física redueixen considerablement els símptomes de depressió i ansietat en aquesta població.

Quina dosi d’activitat física es requereix?
L’evidència indica que les persones que fan activitat física d’intensitat moderada o vigorosa tenen menys risc de patir depressió i ansietat que les persones inactives o sedentàries.
Les recomanacions es poden assolir acumulant 150 minuts setmanals d’activitat física moderada (30 minuts al dia, cinc cops per setmana), o bé 75 minuts d’activitat aeròbica d’intensitat vigorosa.

L’activitat física moderada és aquella que no ens deixa esgotats, que no ens fa suar excessivament; per exemple, anar al gimnàs a fer classes d’exercici a l’aigua, fer balls de saló, jugar a golf, etc.
L’activitat física vigorosa és aquella que suposa un esforç realment superior a l’habitual, aquella que ens fa suar força i que provoca fatiga. Alguns exemples són anar a córrer, practicar esports d’equip, jugar a tennis (individuals), practicar arts marcials, etc.

Com es pot assolir aquesta dosi d’activitat física?
Dedicant setmanalment quaranta-cinc minuts a fer aeròbic (intensitat vigorosa), 30 minuts a córrer un dia (intensitat vigorosa), 30 minuts a caminar ràpid un dia (intensitat moderada).

Quins riscos hi ha?
Tot i que el risc de lesionar-se és molt baix, es pot actuar amb precaució per evitar-lo. Si sou una persona inactiva, per evitar qualsevol risc, la proposta és progressar molt a poc a poc fins assolir la recomanació proposada i prendre mesures per evitar les lesions.
Una de les recomanacions és evitar la deshidratació i l’augment de la temperatura corporal. Per això, és important portar la roba adequada per fer esport i dur sempre líquid per anar bevent. La roba per fer esport ha de ser lleugera i transpirable. És important evitar portar roba que no permeti la transpiració i, per tant, l’eliminació de la calor del cos, ja que en aquest cas el cos no pot eliminar l’excés de calor que s’acumula durant l’exercici.

http://www.pafes.cat

5 març 2011

El consum de productes del tabac, ja siguin en forma fumada o no, incrementa significativament el risc de patir malalties de l’aparell respiratori, del sistema cardiocirculatori i neoplàsies o càncers en diverses localitzacions (pulmó, faringe, esòfag, bufeta urinària, etc.).
De manera global, fumar multiplica per dos les probabilitats de morir i una quarta part dels fumadors morirà prematurament, i perdrà entre vint i vint-i-cinc anys de vida. També s’han documentat a bastament els riscs que comporta l’exposició al fum ambiental del tabac, per la qual cosa s’han desplegat arreu, i de manera creixent, legislacions que protegeixen també la població no fumadora.
Els beneficis de deixar de fumar estan ben establerts: els exfumadors, entre deu i dotze anys després de deixar l’hàbit, tenen globalment el mateix risc de contreure malalties que una persona que no ha fumat mai. Aquesta reducció del risc és especialment important durant els primers anys després d’haver deixat de fumar, sobretot en relació amb les malalties del cor i dels vasos sanguinis. Aconseguir l’abandonament definitiu del tabaquisme no és fàcil però és possible. Si es tenen dubtes de com es pot abordar l’abandonament del tabac és convenient consultar un professional de la salut i seguir les seves recomanacions.

L’abordatge terapèutic de la persona fumadora inclou tot un conjunt de mesures no farmacològiques, com l’assessorament per part d’un professional que doni informació i guiï en el procés d’abandonament. Altres mesures específiques (com ara les intervencions intensives de caràcter psicològic, per exemple) s’han d’utilitzar de manera selectiva i estan indicades només en pacients que ho requereixin per les seves característiques psicopatològiques o personals.
• Cal recordar que el fàrmac per si sol no pot fer tot el treball en la deshabituació tabàquica. Pot ajudar a disminuir els símptomes de l’abstinència nicotínica (neguit, nerviosisme, sensació d’estranyesa, dificultats en la concentració, en la memorització, etc.) que apareixen quan el cos i el cervell del fumador s’estan habituant a la vida sense nicotina. Aquest procés, normalment, dura unes quantes setmanes i té tendència a disminuir amb el temps. Tot i així, de vegades, deixar el tabac pot resultar dur, segons el grau de dependència i les característiques de la persona fumadora.
• Totes les medicacions que es presenten a continuació han demostrat ser útils per ajudar els fumadors a deixar el tabac. No hi ha cap medicació que es pugui considerar que funciona millor que les altres de manera general per a tots els fumadors i cal seleccionar la que més s’adequa a cada persona.
• Cal llegir sempre amb cura les instruccions d’ús i de dosificació d’aquests fàrmacs i parlar amb el professional sanitari de referència (metge, infermer o farmacèutic) més proper si es plantegen dubtes.
• Si la persona que vol deixar de fumar està embarassada, alletant o té un problema mèdic greu, cal que consulti el seu metge abans de començar qualsevol medicació nova.

http://www.cedimcat.info/html/ca/dir2450/doc26983.html

1 març 2011

Consisteix a tenir la pressió de la sang per sobre dels valors normals (140 /90, en diabètics 130 /80).

Pot fer mal al cervell, al cor, al ronyó i al sistema arterial en general. Està molt relacionada amb les embòlies cerebrals. Això empitjora si, a més, es fuma, es beu alcohol, s’està gras, no es fa exercici, es viu amb estrès o es mengen molts greixos.
Si li han diagnosticat hipertensió arterial, no oblidi que és una malaltia crònica, li acompanyarà sempre.
El seu metge de família i la seva infermera l'ajudaran a aprendre a viure amb ella i amb bona qualitat de vida.

Canvis en l’estil de vida:
Moltes persones que tenen la tensió alta aconsegueixen tenir-la bé només menjant poca sal, perdent pes si els en sobra i fent exercici.
Per menjar menys sal: eviti aliments precuinats, pastilles de brou i salaons. Cuini sense sal. Substitueixi la sal per condiments d’herbes aromàtiques, all, ceba, pebre, llimona o vinagre. Cuini al vapor, a la planxa o bullits. Utilitzi oli d’oliva. Als restaurants demani que el seu plat li cuinin sense sal.
Deixi de fumar, no begui gaire alcohol.
Faci exercici adequat a la seva edat i salut, com per exemple caminar 3 vegades a la setmana durant 30 minuts a pas lleuger.
Mantingui una actitud positiva. Resoldre els problemes d’un en un ajuda a viure més tranquil.
Aprengui a prendre’s la pressió a casa seva. El seu metge o infermera li explicaran com fer-ho i quin aparell és l'adequat.

Medicació: Si li recepten medicaments, pot ser que els hagi de prendre tota la vida. Estableixi una rutina diària per no oblidar-se mai de la medicació.

http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/Publicacions/Docs/03_hipertensio.pdf

14 març 2011

Des del passat dia 7 i fins el pròxim dia 18 de març es du a terme a les instal·lacions de l’Escola Politècnica Superior el Taller de Nutrició sobre el pa. Aquesta activitat es porta a terme conjuntament entre el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, l’Associació de Flequers d’Osona, l’Escola Politècnica Superior i el Consell Comarcal.

Durant aquests dies un total de 870 nens i nenes de tercer i quart de primària de diferents centres de la comarca passen per la Planta Pilot del Pa, amb l’objectiu de fomentar una alimentació saludable, conèixer millor els aliments i aprendre l’elaboració d’un d’ells: el pa. El taller està dividit en dues parts. A la primera, l’alumnat, mitjançant diversos jocs didàctics relacionats amb la nutrició, aprèn a alimentar-se adequadament; i a l’altra, fan de forners per un dia i manipulen massa de pa per elaborar productes que podran coure quan siguin a casa.

Notícia original: Universitat de Vic

9 març 2011

0-3 mesos
Es troba en una situació totalment passiva
Prevenció:
• Cal evitar la caiguda d’objectes pesants a sobre seu.
• Cal vigilar que no s’ofegui amb la roba o amb el coixí.
• No se l’ha de deixar en un lloc des d’on pugui caure.
• Dins l’automòbil ha d’anar en un bressol ben subjecte, mai als braços

3-6 mesos
S’ho fica tot a la boca
Prevenció:
• Cal evitar les joguines desmuntables, les peces petites i altres objectes o substàncies que es pugui empassar.

6-12 mesos
Es mou de quatre grapes (gateja) i ho vol conèixer tot
Prevenció:
• Cal vigilar que no fiqui els dits als endolls i que no jugui amb cables o allargadors elèctrics.
• Com que estira estovalles, cordes o similars, hi ha el perill que li caiguin objectes al damunt.
• Cal tenir cura quan s’obren i es tanquen portes i finestres.
• En aquesta edat, les escales són un perill molt important.
• Si cau de cap en un cubell, una banyera o un brollador es pot ofegar.
• A partir d’aquesta edat, dins l’automòbil, ha d’anar assegut i subjecte en una cadireta especial fixada als seients posteriors.

8 març 2011

El cor és un múscul que batega. S’anomena miocardi. Si les artèries que li porten sang es tapen, una part del cor es queda sense oxigen ni aliment. Si la falta de rec dura poc, no queda lesió, és una angina de pit, què és més lleu. Si dura prou estona es produeix un infart o atac de cor (el tros afectat no es recupera del tot).

Què es nota?
Apareix un dolor a la zona central del pit, opressiu i irradiat cap al braç, l’esquena o les barres, amb malestar, suoració i basques. En algunes persones, com els diabètics, el dolor pot passar desapercebut o presentar-se en llocs diferents.


Com sap què tinc, el metge?
Per les molèsties que li explica, per l’ ECG (Electrocardiograma), que registra sobre un paper l’activitat elèctrica del cor i canvia quan el cor pateix alguna alteració, i amb l’anàlisi de sang.


Què he de fer si tinc dolor?
Ha d’interrompre el què està fent i seure. Mantingui la calma. Ha d’anar al centre sanitari més pròxim o trucar al 061.

Si ja he tingut crisis abans:
Els pacients amb angina de pit o que han patit un infart han de portar sempre nitroglicerina a la butxaca.

Si li apareix el dolor, posi’s una pastilla de nitroglicerina a sota de la llengua, o dos aplicacions si li han donat en spray, sense empassar saliva, i repeteixi-ho als 5-10 minuts si encara té dolor. Si és possible, faci-ho estant assegut.
Si després de posar-se 3 pastilles o 6 aplicacions el dolor continua (20 o 30 minuts), avisi un servei d’urgències (061).
La nitroglicerina cal protegir-la de la llum i portar-la en un envàs de plàstic; si no es prenen aquestes precaucions, cal renovar-la cada sis mesos.
La utilització freqüent de nitroglicerina no produeix habituació ni disminueix la seva eficàcia; en alguns pacients pot produir mal de cap i/o mareig per baixada de la tensió arterial.

Si el dolor cedeix, ha de comentar al seu metge que ha tingut un episodi de dolor i com ha sigut.

http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/Publicacions/Docs/47_IAM.pdf

5 març 2011

D) SEGUIR LES MESURES DE SEGURETAT EN ELS TREBALLS INDUSTRIALS
Consisteix a adoptar una sèrie de mesures preventives per evitar el contacte amb substàncies tòxiques. La capacitat que una substància produeixi càncer depèn de la quantitat de dosi rebuda i del temps d’exposició a la substància.
Les principals mesures de protecció són:

• Evitar el contacte amb els asbestos, utilitzats en la construcció fins als anys 80 i prohibits en la majoria de països industrialitzats actualment.


• Utilitzar dissolvents que no continguin benzè a les pintures, vernissos, adhesius de cautxú i laques. Hi ha benzè al combustible per a automotors, al fum de les cigarretes, així com als dissolvents utilitzats per al tòner de les impressores làser i fotocopiadores. Els treballadors de les indústries naviliera, petroliera i del calçat, així com els dels tallers d’automòbils i de les gasolineres són els més exposats. El benzè pot afectar l’organisme si és inhalat, ingerit o si té contacte amb la pell i els ulls. Per a les feines o en els llocs on hi hagi un risc d’esquitxades o contactes amb la pell, s’ha de proporcionar al treballador roba impermeable, guants, protectors facials, botes de seguretat o altres vestimentes protectores segons la feina.


• Portar roba que protegeixi adequadament dels rajos del sol i de les radiacions.