Adolescència

Tòpics i conductes errònies:

• L’adolescència no es una època conflictiva. No hi ha una sola adolescència sinó moltes adolescències, la majoria d’adolescents no són conflictius. Quan es donen adolescències conflictives, cal conèixer els entorns en què aquests adolescents es desenvolupen. L’adolescència és una etapa de construcció sotmesa a moltes influències, algunes d’internes del mateix adolescent i moltes d’externes. Els adolescents són el reflex de les societats que els adults estan construint.
• Amb els adolescents s’hi pot parlar. Els adolescents, com a característica de la seva època de vida, es permeten viure, opinar i comportar-se sense gaires condicionaments socials del món de l’adult. Això fa que exterioritzin comportaments que entre els adults es mostren de forma més subtil o sofisticada. Com qualsevol altre persona, l’adolescent parla si se sent escoltat i acceptat. Sempre és millor una conversa breu i bona que una de llarga i pesada.
• Tots els adolescents no són iguals. Els adolescents, com els adults, són tots diferents, tot i que comparteixen característiques comunes, perquè passen una mateixa època vital, com passa entre els adults, o entre persones que passen circumstàncies de vida similars. Cal reconèixer les característiques pròpies de cadascú i la seva pròpia individualitat. Aquest fet ajuda a desenvolupar la identitat i el creixement personal.
• Avui en dia els adolescents no ho saben tot. Fet que pot portar a evitar parlar en família de temes com la sexualitat o les drogues. La informació no és igual que l’educació, en aquesta última hi ha present un tema afectiu, vivencial i motivacional. Quan en l’entorn familiar es busquen oportunitats de parlar sobre aquests temes, tot i que s’accepta el qüestionament que els adolescents puguin fer de la relació adulta amb l’alcohol o el tabac, es posen les bases per a una educació adequada sobre aquests temes i se li facilita un posicionament propi. La comunicació i el diàleg obert entre pares i fills és també la base per a una educació afectiva i sexual adequada que es veurà potenciada pel model de parella dels pares.
• Els adolescents d’avui no són més violents. L’ésser humà no neix violent, aprèn a ser-ho. No es pot parlar d’adolescència violenta, més aviat cal dir que en les nostres societats hi ha violència. Moltes vegades l’adolescent és receptor previ de violència. La presència de violència en l’entorn social, televisiu, de joc, etc. genera més tolerància de la violència en els models de relació social, al mateix temps que insensibilitza pel que fa al patiment de l’altre.
• Els adolescents necessiten els pares/tutors/adults. No es pot confondre l’actitud d’autosuficiència i la necessitat d’independència que l’adolescent expressa amb les seves actituds, amb el fet que no necessiti el que tot ésser humà en etapa de canvi necessita. Un adolescent continua necessitant:
• Sentir-se acceptat i estimat.
• Sentir que algú confia en ell i l’estimula.
• Ser tutelat.
• Límits clars i raonables.
• Algú amb qui poder parlar i en qui confiar.
• Un guia que a partir de la seva experiència i consells pugui ajudar-lo a prevenir riscs i errors greus.