L’ any 1991 els països membres de la Unió Europea van acordar unificar un número de telèfon d’emergències per a tota Europa, amb la finalitat de protegir els viatgers i facilitar-els-hi ajuda en cas d’accident. Des de llavors, el 112 s’ ha convertit en el número de referència per a milions de ciutadans. El 112 és un número d’emergència comú, gratuït i disponible les 24 h de tots els dies de la setmana,a tota la Unió Europea. S’utilitza per posar-se en contacte amb els serveis d’ambulància, bombers i polícia.
El 112 es pot marcar des de telèfons fixes, cabines telefòniques o mòbils.
En Països com Suïssa i Sudàfrica, que no pertanyen a la UE, també està en funcionament el telèfon 112, inclús als Estats Units, quan es marca el 112 des d’un telèfon mòbil, la trucada es tracta com si fos el 911 (número d’emergència d’aquests país).
El 112 no reemplaça els números nacionals d’emergències existents. A la majoria de països funciona paral·lelament, però a Dinamarca, Finlàndia, Països Baixos, Portugal, Suècia i més recentment, Romania, ha optat pel 112 com a principal número d’emergències nacional.
El que es pretén es conscienciar els viatgers de què en totes aquelles situacions en les que es pot necessitar una ambulància, els bombers o la policia, com per exemple un accident greu de tràfic, un incendi en un edifici o en un robatori en una casa, poden marcar el 112.
Quan s’utilitza aquest servei en un altre Estat membre, un operador especialitzat atén la trucada i, segons el país, s’ocupa de la situació directament o la transfereix al servei d’urgència més adequat (com les ambulàncies, els bombers o la policia). És necessari identificar-se facilitant el nom, direcció i número de telèfon per evitar que es notifiqui un mateix incident diversos cops.
Si per error es marca el 112, cal notificar a l’operador que ha sigut un error, si no es fa, potser s’hauria d’enviar una unitat d’urgència per verificar que no hi ha cap problema.
- Vacunes sistemàtiques
- Consells i vacunacions a viatgers internacionals