3 juny 2010

DRAC



DRAC és el Programa de Prevenció i Reducció de riscos en el consum de drogues del Consell Comarcal d'Osona.

Deixa un comentari
14 abril 2010

Marihuana i adolescència


S’anomena marihuana al preparat elaborat a partir de les flors, fulles i tiges de la planta cannabis sativa. En el cànnabis hi ha uns 70 compostos químics amb efectes psicoactius, és a dir, amb capacitat per alterar el funcionament normal de les neurones. El principal d’aquests compostos és el THC (tetrahidrocannabinol), al qual s’atribueixen la major part dels efectes que produeix la substància. El haixix és una pasta formada per les secrecions resinoses de les flors de la planta femella, que té concentracions molt més altes de THC i per això acostuma a tenir un efecte més potent que el de la marihuana. El THC és soluble en el greix i tendeix a acumularse en els teixits adiposos de l’organisme, fonamentalment al cervell. Té una vida mitjana de 7 dies i així, una setmana després del consum, l’organisme només ha aconseguit eliminar un 50% de la substància. Es pot considerar el cànnabis com una droga depressora del sistema nerviós central, amb efectes similars als de l’alcohol. Però els seus efectes modificadors de la percepció fan que també s’inclogui en la categoria d’al·lucinògens menors. Efectes de la marihuana En el pla fisiològic: la marihuana produeix augment de la gana, sequedat de boca, envermelliment del blanc dels ulls, brillantor de la còrnia, taquicàrdia, augment de la pressió arterial, sudoració, analgèsia moderada, somnolència i dificultats de coordinació motora. En el pla psicològic: sensació d’eufòria, relaxació, desinhibició, canvis sensorials i perceptius, pèrdua de concentració i disminució de la coordinació. En dosis elevades pot provocar al·lucinacions. El cànnabis pot crear dependència psicològica, és a dir, la dificultat per experimentar determinades sensacions i fer front a certes exigències quotidianes si no és sota els efectes de la substància.
Estadístiques recents xifren el consum de marihuana a Espanya entorn del 25% en joves entre 14 i 18 anys, i entre el 35 i el 40% en els majors de 18 anys.

RISCOS DE LA MARIHUANA
S’ha demostrat que la marihuana fumada incrementa més que el tabac el risc de patir malalties pulmonars, ja que s’inhala més profundament i durant més temps.
Quant al sistema circulatori, el cànnabis provoca taquicàrdia, i per tant, és perillós per a les persones que pateixen insuficiència cardíaca o hipertensió.
Si es barreja amb alcohol pot produir una lipotímia, ja que l’alcohol té una acció vasodilatadora que dificulta l’oxigenació i el THC augmenta el consum d’oxigen en el cervell. D’altra banda, l’acumulació de THC en el cervell pot entorpir la memòria, sobretot a curt termini, i alterar la capacitat de concentració.
Un estudi publicat recentment a la Gran Bretanya alerta que el consum freqüent de cànnabis, especialment entre els adolescents, incrementa el risc de patir depressió i ansietat a l’edat adulta.
Quant abans comença el consum, més gran és el risc, perquè s’irriga amb una substància psicoactiva un cervell encara en desenvolupament. El consum de cànnabis també pot provocar en alguns casos psicosi cannàbica, un tipus d’esquizofrènia paranoide.
Editorial ICE SALUD
Nº 37 JULIOL-AGOST 2008

Deixa un comentari
1 abril 2010

Drogues i condicionants socials

Seria el mateix que parlar del que ara està de moda: “ addiccions amb substància” ( les drogues) i “ addiccions sense substància” (les pantalles: TV, videojocs, el messenger, el xat...). I de fet, quina és la diferencia clau entre elles? El valor social positiu o negatiu que els hi donem.

Realment tendim a pensar en termes d’etiquetes rígides i a donar-les-hi un valor. I un concepte de positiu o negatiu, d’acceptable o no acceptable, fa que ens permetem alguns autoenganys en el que pensem, sentim o fem. I aquesta reflexió connecta força amb el tema de pensar el que és acceptable o no en la nostra societat. Sembla que si una cosa és acceptable és positiva, no té cap efecte nociu i per tant no cal patir-hi.

Aquests condicionants socials no deixen pas a la prudència. Podem caure en el parany de confondre acceptable amb bo i ens podem equivocar. Cal prioritzar la nostra pròpia opinió. És acceptable per mi? Si ho és, fins a quin punt?

Aquestes són dues preguntes que ens hauríem de fer sovint. En el cas del que ara parlem Allloro (www.allloro.com), “drogues i altres addiccions” aquestes preguntes tenen molt sentit. No podem pensar que les drogues per ser drogues i no acceptades són dolentes ni que les pantalles per ser acceptades són bones. No es tracta de discursos moralistes de bo i dolent, sinó de centrar-nos en els efectes positius i negatius que pot provocar l’ús d’aquests productes de consum, tan drogues com qualsevol pantalla (ordinador, messenger, TV, xat...). Utilitzar termes morals pot problematitzar una situació de consum d’un adolescent. Per exemple, si surt un dia amb els amics i quan arriba a casa observem que ha begut no podem afirmar que tenim un problema d’alcoholisme ( a més, cal tenir en compte que un adolescent experimenta i que si fa un consum de risc d’una substància té molts altres problemes abans que el consum. Per tant, primer de tot ens hauríem de plantejar i preocupar-nos per com està el jove en general) . Què pot provocar aquesta situació? Doncs, que el noi pensi que els pares són uns exagerats i deixi de fer cas del que se li diu i, per tant, segueixi fent la seva sense cap mena de reflexió ni límits.

Per altra banda, considerar que les pantalles no fan cap mal, pot fer-nos caure en el perill de no marcar límits, de no donar prou importància als efectes d’un ús abusiu del messenger o la playstation a un adolescent o nen (aïllament social, baix rendiment acadèmic...).

Així, el canvi d’angle seria pensar en l’ús i en les conseqüències d’aquest ús. No en si està socialment ben vist o no. Seria pensar i treballar per ensenyar a desenvolupar un ús responsable de qualsevol d’aquests productes. I aquest treball passa sobretot per l’experiència pròpia però guiada positivament. Seria una mena de balanç entre deixar fer però, alhora, aprofitar tot el que un jove va coneixent perquè es faci responsable de les conseqüències dels seus actes. I per això són molt útils les normes i els límits. Hem de pensar que encara que a una edat sembla que les normes siguin per saltar-se-les, tenen el poder, si els hi donem, d’ensenyar el que passa si ens la saltem i fins a quin punt n’hem set responsables i això és un aprenentatge molt positiu per aprendre a prendre les decisions encertades.

Elisabet Aulet, Responsable del Programa DRAC (Atenció i prevenció en el consum de drogues) Consell Comarcal d’Osona

Deixa un comentari
24 març 2010

Entre línies: Consum precoç



Augmenta el nombre de joves atesos als hospitals per consum excessiu d'alcohol. Les borratxeres són cada cop més habituals entre els nois i noies d'entre 12 i 16 anys, segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona, i gairebé el 30% d'aquests adolescents reconeixen que han begut més del compte en els últims sis mesos. A aquests indicadors, s'hi suma el consum sobretot de drogues com ara el cànnabis, cada cop més generalitzat. L'entorn d'oci d'aquests joves és el comú denominador d'aquest fenomen, que se sol donar en l'entorn de les discoteques amb els "botellons".

Deixa un comentari
22 abril 2010

La marihuana incrementa en un 41% el risc de trastorns psicòtics



El consum del cànnabis durant la joventut incrementa en un 41% el risc de patir trastorns psicòtics en els anys posteriors, adverteix un estudi de científics del Regne Unit. Aquesta investigació, publicada a la revista “The Lancet”, pretén cridar l’atenció internacional sobre una droga considerada “tova” que reconeixen consumir al menys un cop per setmana un 20% dels joves del mon.
Per arribar a aquesta advertència, els experts, de les universitats britàniques de Cardiff (Gales) y Bristol (Anglaterra), van comparar els resultats oferts per 35 estudis realitzats fins l’any 2006.
Van descobrir que aquells que havien consumit cànnabis alguna vegada tenien un 41% mes de possibilitades de patir algun tipus de psicosis que aquells que no havien tingut contacte amb la droga.
La probabilitat de desenvolupar alguna classe de trastorn mental psicòtic es doblava en el cas de aquells que consumiren marihuana amb major assiduïtat amb respecte als que no havien provat mai la droga.
"Hem descobert una associació consistent entre el consum del cànnabis i símptomes psicòtics, incloent els desordres psicòtics que comporten discapacitats", afirmen els experts en l’article de la revista. "Les autoritats públiques han d’advertir a la gent sobre aquesta droga tan popular. Creiem que tenim ara probes suficients como per dir-li a la gent que l’ús del cànnabis incrementa el risc de desenvolupar una enfermetat psicòtica mes endavant", afegeixen.
Els científics analitzaren a mes la relació entre la marihuana i algunes manifestacions de trastorns mentals com la depressió, les idees de suïcidi i la ansietat, però no van trobar una relació tan clara com amb les enfermetats psicòtiques.

FONT: THE LANCET. 2007 JUL;370:319-328.

Deixa un comentari
14 abril 2010

AVUI: El consum de cànnabis en adolescents duplica els ingressos a urgències

El consum de cànnabis en adolescents duplica els ingressos a urgències. El consum de drogues dures com l'heroïna o la cocaïna és molt minoritari mentre que ha augmentat la "popularitat" de l'alcohol.

Llegeix l'artice al diari Avui.

Deixa un comentari
9 abril 2010

Facebook



Redes sociales como Facebook, Myspace o Twitter han revolucionado los vínculos interpersonales en la era digital. Nancy Baym, profesora de comunicación en la Universidad de Kansas, partió de esa constatación para estudiar las relaciones sociales 2.0, centrándose en dos redes sociales muy populares, Facebook y Last.fm.

La primera se ha convertido en la red social que más rápido crece en los últimos años, con más de 175 usuarios activos. Sus grandes bazas: la premisa de que a los usuarios de Internet, más que conocer a extraños, les interesa conocer a amigos de amigos; y su enorme dinamismo: el usuario que se conecta siempre encuentra algo nuevo, alguna actualización de perfil, mensajes o enlaces. Para Baym, Facebook es una especie de prolongación virtual de las conversaciones con amigos entre clases o alrededor de la máquina de café en la oficina. En cuanto a Last.fm, Baym cree que los vínculos de amistad online son más frágiles; los usuarios suelen interactuar cuando se encuentran, pero no se buscan unos a otros y sus temas de conversación son más específicos, limitados a la música.

Aunque las relaciones sociales en estas redes varían desde amistades con vínculos muy fuertes a relaciones más laxas, Baym cree que tantos unas como otras son útiles. “Si preguntas a alguien cuántos de sus 300 amigos de Facebook son realmente sus amigos, te responderá que 30, 40 o 50”, señala. “Pero, aun así, tener muchas relaciones con vínculos débiles te da acceso a muchos recursos que no tendrías de otra forma”.

Nancy Baym acaba de coeditar el libro Internet Inquiry: Conversations About Method (Sage, 2009) y ahora trabaja en Personal Connections in a Digital Age.

Deixa un comentari
31 març 2010

ADDICCIONS SENSE SUBSTÀNCIES

Hi ha un seguit de factors personals que suposen un risc especial a l'hora de desenvolupar socioaddiccions, no són condicions absolutes, ni aplicables a totes les persones, tot i així són factors a tenir en compte:


  • Inmaduresa o identitat no consolidada

  • Soledat, aïllament, introversió

  • Personalitat inestable

  • Disconformitat o inadaptació social o familiar

  • Modelatge de rols familiars: rol dels pares i dels fills, influència de la societat en la família

  • L'accés a l'activitat objecte de l'addicció i la freqüència amb què es realitza

  • El propi potencial addictiu de l'objecte de l'addicció


Al principi les addiccions sense substància, són difícils de detectar, ja que en les primeres fases hi ha una pèrdua de control però el problema no es veu aparentment.
El punt central de les noves addiccions es basa en la pèrdua de control per part de l'individu. Esdevé dependent i la seva vinculació amb cada situació li impossibilita la presa de decisions al marge de l'objecte generador de la dependència.

Factors clau:

  • Són trastorns que persisteixen a llarg termini

  • Provoquen canvis emocionals, socials i físics que s'acumulen i progressen mentre es manté l'activitat generadora de dependència.

  • L'evolució d'aquests trastorns es relaciona amb diverses formes de maltractament, conductes violentes i alteracions de la salut física i mental.


Una conducta addictiva té uns trets característics principals:

  • Necessitat irresistible i desig intens de "tenir contacte amb" (consumir un producte o consumar una conducta).

  • Manca de control: incapacitat per autolimitar-se o autocontrolar-ne l'ús.

  • Conseqüències negatives: identificades per un mateix o advertides per persones properes, malgrat les quals la persona no atura l'activitat.

  • Negació del problem: l'addicte no adverteix la gravetat dels efectes negatius, nega que existeixi un problema i s'enfada o es posa a la defensiva, si algú li fa veure que "allò" es troba fora del seu control.


També poden sorgir altres signes:

  • Focalitzar relacions, activitats i interessos en torn de l'origen de l'addicció.

  • Allunyamnet i abandó dels interessos i relacions alienes a la conducta addictiva.

  • Irritabilitat, malestar, agressivitat, canvis d'humor davant els impediments per actuar segons el patró addictiu.

Deixa un comentari
23 març 2010

Addictes sense substància; addiccions a les pantalles



Dependència, abús o addicció, actualment no existeix una opinió clara i unànime, per part dels professionals de la salut, però segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) una de cada quatre persones presenta trastorns de conducta relacionats amb les noves addiccions o addiccions socials.

Les socio addiccions són trastorns de dependència vinculats a activitats humanes diverses i plaents, considerades com a simples activitats d’oci o de comunicació, no relacionades amb la ingesta de substàncies. Aquestes activitats no són en si mateixes nocives, però en determinades persones poden esdevenir en conductes addictives.

El fet que es tracti essencialment d’una qüestió d’intensitats o pèrdua de control i que a més siguin socialment acceptades, comporta una gran dificultat en la detecció de la socio addicció, com a mínim en les seves primeres etapes.

Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) van ser creades amb l’objectiu de potenciar la comunicació, l’educació i la informació, però precisament pel seu mateix disseny, afecten la voluntat de control, el que, juntament amb altres factors personals i ambientals facilita la conducta addictiva o la utilització compulsiva d’aquestes noves tecnologies.

Dintre de las Noves Tecnologies ens trobem les tecnologies de les pantalles; no hi ha dubte que aporten un gran benefici quan el seu ús és controlat, però tenen un fort poder d’atracció, que facilita la pèrdua de l’autocontrol en algunes persones, sobretot en infants i adolescents.

Dos variables poden indicar el grau de dependència a les tecnologies de les pantalles: el temps dedicat i els motius d’ús. Si el temps dedicat és excessiu poden afectar a les relacions familiars, socials, laborals i escolars; quant als motius de l’ús, comença a ser preocupant quan Internet o el mòbil s’utilitzen per omplir espais buits, hi ha sentiments d’insatisfacció i no es troben altres alternatives gratificants per omplir el temps.

Tipus de socio addiccions lligades a les pantalles (mòbil, Internet, videojocs, TV.)

Vega González Bueso, Psicòloga. Terapeuta d’AIS (Atenció i investigació de socio addiccions)

Deixa un comentari
  • Farmàcies

    Troba les farmàcies de guàrdia

    Manlleu Ferrer Chambó
    Torelló Nofre
    Vic Urgell


  • Centres atenció
    primària d’Osona

  • Carpeta Personal de Salut

    Consulta el document PDF abans d'accedir-hi
  • Canal Salut

    El portal de salut de la
    Generalitat de Catalunya
  • Salut i Escola

    Contacta amb la teva infermera
    de forma confidencial.
  • Infermera virtual


    Informació, suggeriments i consells.
  • Vacunes

    - Vacunes sistemàtiques
    - Consells i vacunacions a viatgers internacionals

  • Tabaquisme


    Tractament del tabaquisme a la Catalunya Central 2015
  • Allloro Facebook!