3 juny 2010

DRAC és el Programa de Prevenció i Reducció de riscos en el consum de drogues del Consell Comarcal d'Osona.

16 abril 2010

14 abril 2010

1 abril 2010

Seria el mateix que parlar del que ara està de moda: “ addiccions amb substància” ( les drogues) i “ addiccions sense substància” (les pantalles: TV, videojocs, el messenger, el xat...). I de fet, quina és la diferencia clau entre elles? El valor social positiu o negatiu que els hi donem.

Realment tendim a pensar en termes d’etiquetes rígides i a donar-les-hi un valor. I un concepte de positiu o negatiu, d’acceptable o no acceptable, fa que ens permetem alguns autoenganys en el que pensem, sentim o fem. I aquesta reflexió connecta força amb el tema de pensar el que és acceptable o no en la nostra societat. Sembla que si una cosa és acceptable és positiva, no té cap efecte nociu i per tant no cal patir-hi.

Aquests condicionants socials no deixen pas a la prudència. Podem caure en el parany de confondre acceptable amb bo i ens podem equivocar. Cal prioritzar la nostra pròpia opinió. És acceptable per mi? Si ho és, fins a quin punt?

Aquestes són dues preguntes que ens hauríem de fer sovint. En el cas del que ara parlem Allloro (www.allloro.com), “drogues i altres addiccions” aquestes preguntes tenen molt sentit. No podem pensar que les drogues per ser drogues i no acceptades són dolentes ni que les pantalles per ser acceptades són bones. No es tracta de discursos moralistes de bo i dolent, sinó de centrar-nos en els efectes positius i negatius que pot provocar l’ús d’aquests productes de consum, tan drogues com qualsevol pantalla (ordinador, messenger, TV, xat...). Utilitzar termes morals pot problematitzar una situació de consum d’un adolescent. Per exemple, si surt un dia amb els amics i quan arriba a casa observem que ha begut no podem afirmar que tenim un problema d’alcoholisme ( a més, cal tenir en compte que un adolescent experimenta i que si fa un consum de risc d’una substància té molts altres problemes abans que el consum. Per tant, primer de tot ens hauríem de plantejar i preocupar-nos per com està el jove en general) . Què pot provocar aquesta situació? Doncs, que el noi pensi que els pares són uns exagerats i deixi de fer cas del que se li diu i, per tant, segueixi fent la seva sense cap mena de reflexió ni límits.

Per altra banda, considerar que les pantalles no fan cap mal, pot fer-nos caure en el perill de no marcar límits, de no donar prou importància als efectes d’un ús abusiu del messenger o la playstation a un adolescent o nen (aïllament social, baix rendiment acadèmic...).

Així, el canvi d’angle seria pensar en l’ús i en les conseqüències d’aquest ús. No en si està socialment ben vist o no. Seria pensar i treballar per ensenyar a desenvolupar un ús responsable de qualsevol d’aquests productes. I aquest treball passa sobretot per l’experiència pròpia però guiada positivament. Seria una mena de balanç entre deixar fer però, alhora, aprofitar tot el que un jove va coneixent perquè es faci responsable de les conseqüències dels seus actes. I per això són molt útils les normes i els límits. Hem de pensar que encara que a una edat sembla que les normes siguin per saltar-se-les, tenen el poder, si els hi donem, d’ensenyar el que passa si ens la saltem i fins a quin punt n’hem set responsables i això és un aprenentatge molt positiu per aprendre a prendre les decisions encertades.

Elisabet Aulet, Responsable del Programa DRAC (Atenció i prevenció en el consum de drogues) Consell Comarcal d’Osona

24 març 2010

Augmenta el nombre de joves atesos als hospitals per consum excessiu d'alcohol. Les borratxeres són cada cop més habituals entre els nois i noies d'entre 12 i 16 anys, segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona, i gairebé el 30% d'aquests adolescents reconeixen que han begut més del compte en els últims sis mesos. A aquests indicadors, s'hi suma el consum sobretot de drogues com ara el cànnabis, cada cop més generalitzat. L'entorn d'oci d'aquests joves és el comú denominador d'aquest fenomen, que se sol donar en l'entorn de les discoteques amb els "botellons".

22 abril 2010

El consum del cànnabis durant la joventut incrementa en un 41% el risc de patir trastorns psicòtics en els anys posteriors, adverteix un estudi de científics del Regne Unit. Aquesta investigació, publicada a la revista “The Lancet”, pretén cridar l’atenció internacional sobre una droga considerada “tova” que reconeixen consumir al menys un cop per setmana un 20% dels joves del mon.
Per arribar a aquesta advertència, els experts, de les universitats britàniques de Cardiff (Gales) y Bristol (Anglaterra), van comparar els resultats oferts per 35 estudis realitzats fins l’any 2006.
Van descobrir que aquells que havien consumit cànnabis alguna vegada tenien un 41% mes de possibilitades de patir algun tipus de psicosis que aquells que no havien tingut contacte amb la droga.
La probabilitat de desenvolupar alguna classe de trastorn mental psicòtic es doblava en el cas de aquells que consumiren marihuana amb major assiduïtat amb respecte als que no havien provat mai la droga.
"Hem descobert una associació consistent entre el consum del cànnabis i símptomes psicòtics, incloent els desordres psicòtics que comporten discapacitats", afirmen els experts en l’article de la revista. "Les autoritats públiques han d’advertir a la gent sobre aquesta droga tan popular. Creiem que tenim ara probes suficients como per dir-li a la gent que l’ús del cànnabis incrementa el risc de desenvolupar una enfermetat psicòtica mes endavant", afegeixen.
Els científics analitzaren a mes la relació entre la marihuana i algunes manifestacions de trastorns mentals com la depressió, les idees de suïcidi i la ansietat, però no van trobar una relació tan clara com amb les enfermetats psicòtiques.

FONT: THE LANCET. 2007 JUL;370:319-328.

14 abril 2010

El consum de cànnabis en adolescents duplica els ingressos a urgències. El consum de drogues dures com l'heroïna o la cocaïna és molt minoritari mentre que ha augmentat la "popularitat" de l'alcohol.

Llegeix l'artice al diari Avui.

9 abril 2010

Redes sociales como Facebook, Myspace o Twitter han revolucionado los vínculos interpersonales en la era digital. Nancy Baym, profesora de comunicación en la Universidad de Kansas, partió de esa constatación para estudiar las relaciones sociales 2.0, centrándose en dos redes sociales muy populares, Facebook y Last.fm.

La primera se ha convertido en la red social que más rápido crece en los últimos años, con más de 175 usuarios activos. Sus grandes bazas: la premisa de que a los usuarios de Internet, más que conocer a extraños, les interesa conocer a amigos de amigos; y su enorme dinamismo: el usuario que se conecta siempre encuentra algo nuevo, alguna actualización de perfil, mensajes o enlaces. Para Baym, Facebook es una especie de prolongación virtual de las conversaciones con amigos entre clases o alrededor de la máquina de café en la oficina. En cuanto a Last.fm, Baym cree que los vínculos de amistad online son más frágiles; los usuarios suelen interactuar cuando se encuentran, pero no se buscan unos a otros y sus temas de conversación son más específicos, limitados a la música.

Aunque las relaciones sociales en estas redes varían desde amistades con vínculos muy fuertes a relaciones más laxas, Baym cree que tantos unas como otras son útiles. “Si preguntas a alguien cuántos de sus 300 amigos de Facebook son realmente sus amigos, te responderá que 30, 40 o 50”, señala. “Pero, aun así, tener muchas relaciones con vínculos débiles te da acceso a muchos recursos que no tendrías de otra forma”.

Nancy Baym acaba de coeditar el libro Internet Inquiry: Conversations About Method (Sage, 2009) y ahora trabaja en Personal Connections in a Digital Age.

31 març 2010

Hi ha un seguit de factors personals que suposen un risc especial a l'hora de desenvolupar socioaddiccions, no són condicions absolutes, ni aplicables a totes les persones, tot i així són factors a tenir en compte:

• Inmaduresa o identitat no consolidada


• Soledat, aïllament, introversió


• Personalitat inestable


• Disconformitat o inadaptació social o familiar


• Modelatge de rols familiars: rol dels pares i dels fills, influència de la societat en la família


• L'accés a l'activitat objecte de l'addicció i la freqüència amb què es realitza


• El propi potencial addictiu de l'objecte de l'addicció

• Són trastorns que persisteixen a llarg termini


• Provoquen canvis emocionals, socials i físics que s'acumulen i progressen mentre es manté l'activitat generadora de dependència.


• L'evolució d'aquests trastorns es relaciona amb diverses formes de maltractament, conductes violentes i alteracions de la salut física i mental.

• Necessitat irresistible i desig intens de "tenir contacte amb" (consumir un producte o consumar una conducta).


• Manca de control: incapacitat per autolimitar-se o autocontrolar-ne l'ús.


• Conseqüències negatives: identificades per un mateix o advertides per persones properes, malgrat les quals la persona no atura l'activitat.


• Negació del problem: l'addicte no adverteix la gravetat dels efectes negatius, nega que existeixi un problema i s'enfada o es posa a la defensiva, si algú li fa veure que "allò" es troba fora del seu control.

• Focalitzar relacions, activitats i interessos en torn de l'origen de l'addicció.


• Allunyamnet i abandó dels interessos i relacions alienes a la conducta addictiva.


• Irritabilitat, malestar, agressivitat, canvis d'humor davant els impediments per actuar segons el patró addictiu.

23 març 2010

Dependència, abús o addicció, actualment no existeix una opinió clara i unànime, per part dels professionals de la salut, però segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) una de cada quatre persones presenta trastorns de conducta relacionats amb les noves addiccions o addiccions socials.

Les socio addiccions són trastorns de dependència vinculats a activitats humanes diverses i plaents, considerades com a simples activitats d’oci o de comunicació, no relacionades amb la ingesta de substàncies. Aquestes activitats no són en si mateixes nocives, però en determinades persones poden esdevenir en conductes addictives.

El fet que es tracti essencialment d’una qüestió d’intensitats o pèrdua de control i que a més siguin socialment acceptades, comporta una gran dificultat en la detecció de la socio addicció, com a mínim en les seves primeres etapes.

Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) van ser creades amb l’objectiu de potenciar la comunicació, l’educació i la informació, però precisament pel seu mateix disseny, afecten la voluntat de control, el que, juntament amb altres factors personals i ambientals facilita la conducta addictiva o la utilització compulsiva d’aquestes noves tecnologies.

Dintre de las Noves Tecnologies ens trobem les tecnologies de les pantalles; no hi ha dubte que aporten un gran benefici quan el seu ús és controlat, però tenen un fort poder d’atracció, que facilita la pèrdua de l’autocontrol en algunes persones, sobretot en infants i adolescents.

Dos variables poden indicar el grau de dependència a les tecnologies de les pantalles: el temps dedicat i els motius d’ús. Si el temps dedicat és excessiu poden afectar a les relacions familiars, socials, laborals i escolars; quant als motius de l’ús, comença a ser preocupant quan Internet o el mòbil s’utilitzen per omplir espais buits, hi ha sentiments d’insatisfacció i no es troben altres alternatives gratificants per omplir el temps.

Tipus de socio addiccions lligades a les pantalles (mòbil, Internet, videojocs, TV.)

Vega González Bueso, Psicòloga. Terapeuta d’AIS (Atenció i investigació de socio addiccions)