27 octubre 2009

Reprimir i acumular l’estrès i incrementar la càrrega afectiva negativa pot conduir a malalties, tant físiques com psicològiques. Si vols prevenir-les, aprèn a canalitzar les teves emocions.

Ansietat? Taquicàrdia? Mals de cap? Trastorns digestius? Mal humor? Si aquests símptomes estan presents en el teu dia a dia t’has de plantejar què és el que no funciona bé en la teva vida. Quan no hi hagi causa física que expliqui aquests problemes, potser que es trobi en la teva incapacitat per a controlar les emocions.

Malalties derivades.- Tothom ha sentit en algun moment de pressió que no donava més de si mateix, però convertir aquesta sensació en una cosa habitual i portar una vida enfeinada pot provocar l’aparició de malalties psíquiques i nervioses. És aleshores quan apareixen l’ansietat, la desmotivació, el desgast psíquic i els sentiments de desesperança i de frustració personal. Has de saber que l’estrès mal canalitzat pot conduir a una depressió profunda si no aprens a frenar aquest descontrol a temps; el més important és saber reaccionar de manera proporcional a les dificultats i no enfonsar-te davant les adversitats, sinó agafar ànim i aprendre’n. Quan es tanca una porta, una altra s’obre.

La dificultat per a controlar les tensions emocionals també té manifestacions físiques. Algunes conseqüències psicosomàtiques de l’estrès poden ser la fatiga, la hipertensió, els dolors musculars i de cap, els problemes de son, els trastorns gastrointestinals o els desordres menstruals.

Equilibri emocional.- Si les proves mèdiques no detecten una causa física aparent, pot ser que l’origen dels teus mals sigui al teu interior. Per aconseguir una solució, aprèn a dosificar les energies i a canalitzar les emocions per no acumular tensions internes; apunta’t a la simplicitat, evita la càrrega excessiva de complicacions i els afers improductius. D’aquesta manera, evitaràs que la càrrega emocional negativa exploti al final en forma de xacres o malalties físiques.

Quan tinguis un problema, ja sigui laboral, familiar o personal, tracta de solucionar-lo com més aviat millor. Donar voltes i voltes al cap sobre el mateix tema no ajuda; al contrari, només serveix per a crear tensions internes que poden afectar l’estat anímic, el son, l’humor i, en general, la teva salut. Tracta de relativitzar la importància de les coses, ja que moltes vegades semblen més del que realment són. No adoptis una actitud defensiva per tractar de defensar-te d’una realitat que no t’agrada i deixa de banda els sentiments negatius. En definitiva, aprèn a veure el costat positiu de les coses.

24 octubre 2009

En Medicina Tradicional Xina es considera que una malaltia és conseqüència d’un desequilibri energètic. Les causes d’aquest desequilibri les podríem dividir en dos grans grups.
1.Factors externs: Fred, humitat, sequedat, bactèries, virus, etc.
2.Factors interns: Alteracions de la sang, mal funcionament d’un òrgan, etc.
Però el factor més important de tots, és el factor emocional.
Les emocions d’aquesta forma són les causes internes que més conseqüències tenen.
La ira, la preocupació, la tristesa, la malenconia, l’alegria, la por. Tots experimentem en algun moment de la nostra vida, alguna d’aquestes emocions. És natural sentir ràbia quan estem frustrats o estar tristos després d’una pèrdua. En canvi, quan algun d’aquests estats d’ànim domina la nostra experiència interna o el nostre comportament extern, altera la nostra vida diària i el suau fluir de la nostra energia produint desequilibris que ens condueixen a la malaltia.

La Medicina Tradicional Xina relaciona directament l’emoció amb l’energia d’un òrgan. Per exemple: la ira, la ràbia, la frustració o les emocions contingudes i no exterioritzades, es relacionen directament amb l’energia del fetge i amb les seves funcions, de manera que quan aquest estat d’ànim és dominant es produeix un desequilibri energètic en l’àmbit hepàtic.
Normalment aquest desequilibri ve acompanyat d’altres símptomes també relacionats amb el fetge: com poden ser inflor abdominal, desajustos en la menstruació, mal de cap, pèrdua d’energia, amb el conseqüent esgotament físic, etc.
La por i l’angoixa són emocions que estan directament relacionades amb l’energia del ronyó. Quan la por és una emoció que ens domina pot produir un desequilibri energètic i produeix sovint ansietats, amb símptomes relacionats amb el desequilibri del ronyó, com poden ser palpitacions, sensacions d’ofec, falta d’hidratació, dolors lumbars o de genolls, etc.
La tristesa i el pulmó, la preocupació i la melsa-estómac, l’alegria i el cor són relacions directes entre emocions i òrgans.

Juan Carlos Mendoza
Medicina Tradicional Xina
Osteòpata

11 octubre 2009

El 13 d'octubre, la Laura Vila, coordinadora de la Campanya de Salut: allloro, ens parlarà sobre "Gestió de les emocions".

13 octubre 2009

Segons el viquipèdia, l'emoció és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica.

Tradicionalment s'ha acceptat que hi ha certes emocions bàsiques o primàries (més universals) i d'altres secundàries (que impliquen sentiments).

1. L'enuig és un sentiment de contrarietat davant una amenaça real o imaginària al propi jo, de menys intensitat que la ràbia o l'ira (ja que aquesta es tradueix en una reacció externa d'agressivitat).


2. La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Va sorgir per qüestions adaptatives; la por permetia l'individu preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa.


3. La tristesa és un sentiment de patiment psíquic pel qual un esdeveniment o pensament causa tristor a la persona. És el contrari d'alegria.


4. L'alegria és un sentiment de felicitat momentània, caracteritzat per una visió optimista d'un mateix i de l'entorn i associada al plaer.


5. El fàstic és un sentiment de rebuig físic o moral cap a alguna cosa considerada bruta, perillosa o desagradable. Està present a totes les cultures i sembla tenir com a origen l'instint d'allunyar-se d'aliments enverinats o productes no comestibles, que provocave una reacció d'allunyament al cos, nàusees i un descens del ritme cardíac.


6. La sorpresa és una emoció causada per allò que el subjecte no s'espera, sigui positiu o negatiu. Sol ser un estat involuntari previ al moment on el cervell processa la nova informació i reacciona amb el sentiment apropiat.

6 octubre 2009

Prendre consciència de les emocions és una habilitat emocional fonamental, la base en la qual s’identifiquen altres habilitats, per exemple: l’autocontrol.

Què són les emocions? Les emocions són impulsos que comporten reaccions automàtiques. Hi ha sis emocions universals: alegria, ira, por, tristesa, fàstic i sorpresa.

Què són els estats d’ànim? Els estats d’ànim tenen una durada més llarga que les emocions; són més persistents, però menys permanents que els sentiments.

Què són els sentiments? Els sentiments són blocs d’informació integrada que inclouen valoracions. Els sentiments ens diuen quins fets són veritablement importants per a les nostres vides, com: estar feliç, content, enfadat, espantat, disgustat, preocupat, nerviós, relaxat… Hem de ser capaços de reconèixer els sentiments i anomenar-los.

La verbalització dels sentiments crea vincles entre la part cognitiva i la part emocional del cervell.

Experts: Montse Montcunill, Professora Escola Universitària de Ciències de la Salut Vic; Manel Dionis Comas, Psicòleg Hospital de la Santa Creu i Dra Ana Puente, Metge família ABS SEB