18 març 2009
Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries
Les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries són reaccions adverses que es produeixen en determinats individus sensibles a la ingestió d’un determinat aliment. Es caracteritzen perquè els aliments són perfectament tolerats per la majoria de les persones i cada vegada són més freqüents els casos d’intolerància per causes diverses.
Al·lèrgia alimentària
Són aquelles reaccions secundàries a la ingesta, contacte o inhalació d’aliments amb una base immunològica mediada per anticossos IgE.
Les al·lèrgies alimentàries es caracteritzen perquè només es produeixen en alguns individus, poden ocórrer després de prendre quantitats d’aliment molt petites i no s’hi relacionen amb efectes fisiològics o patològics.
Els al·lèrgens són proteïnes o glicoproteïnes presents de forma natural en els aliments, tant els d’origen animal com vegetal. Moltes proteïnes tenen capacitat per actuar com al·lèrgens.
El comitè Científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ha reconegut que entre els al·lèrgens alimentaris més freqüents es troben la llet de vaca, les fruites, les lleguminoses, els ous, els crustacis, les nous, el peix, les hortalisses, el blat i altres cereals.
Malaltia celíaca
És una reacció adversa amb una base immunològica mediada per cèl·lules, diferent de l’al·lèrgia alimentària més habitual mediada per anticossos IgE. Els celíacs reaccionen amb la ingesta del gluten, proteïna present al blat, civada, ordi, sègol i espelta.
Intolerància alimentària
Indica la resposta anormal a un aliment que succeeix en alguns individus en la qual no hi ha o no s’ha demostrat cap mecanisme immunològic. La intolerància pot tenir una base metabòlica, relacionada amb un dèficit d’enzims involucrats en el metabolisme d’un aliment (per exemple, dèficit de lactasa, l’enzim responsable de metabolitzar el sucre de la llet) o indeterminada, en la qual els mecanismes no estan ben aclarits.
Per a més informació sobre l’al·lèrgia i la intolerància alimentària, us podeu adreçar a la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica: http://www.scaic.org/scaic/cda/index_esp.jsp
11 març 2009
L’alimentació de la gent gran
A mesura que ens anem fent grans, el nostre organisme es va modificant , i mica en mica, anem experimentant una sèrie de canvis que poden comportar modificacions en la manera d'alimentar-nos.
En primer lloc, hem de tenir en compte que les necessitats energètiques disminueixen, ja que es redueix el metabolisme basal, és a dir, l'energia que utilitza el cos per mantenir les funcions vitals. Paral·lelament es produeix un augment del compartiment gras en detriment del muscular i s'hi acostuma a sumar la disminució de la densitat òssia.
9 març 2009
Els àpats familiars, menjar i educar
Menjar en família, si es converteix en hàbit, és un costum agradable i pot ser molt saludable per a pares i fills.
És evident que avui en dia és difícil trobar moments de convivència familiar, els apretats horaris de pares i fills fan que aquests es vegin poc i es comuniquin menys. La proposta seria que ALMENYS UN ÀPAT AL DIA FOS COMPARTIT PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA. Com que evidentment la televisió i el mòbil no en formen part, aquests no haurien de participar en l’estona de l’àpat.
Els pares poden decidir en què consisteix l’àpat, però els fills també poden opinar i ajudar a elaborar-ne els continguts. Cal però saber què es consideraria un EQUILIBRI ALIMENTARI en una dieta familiar.
4 març 2009
Alimentació infantil
Es en aquesta etapa que un bon aprenentatge dels hàbits alimentaris condicionarà l'alimentació del futur adult. Són, sens dubte, uns anys durant els quals 1'infant aprèn i consolida els hàbits i les pautes personals i de conducta.
26 febrer 2009
Pau, 19 anys
Exemple i situació:
Està estudiant a la Universitat, ha deixat de fer exercici per dificultat d’horaris, surt cada cap de setmana a sopar i de festa, i li encanten els dolços.
Consells a seguir:
En aquesta edat és molt típic de sortir amb els amics i fer un abús d´aliments amb alt contingut calòric ( pizzes, fast food, begudes ensucrades, begudes alcohòliques,productes bolleria, pastissos i gelats...)
Recomanaríem la ingesta d´aquests aliments amb control en quan a quantitats
Els dolços hauríen de ser ocasionals .
En quan a les begudes alcohòliques hauríem de fer-lo conscient d´ un control responsable
En quan a l´esport recomanaríem que durant el cap de setmana trobés un forat per fer algun partidet de fútbol amb els amics.
13 març 2009
Lectures bàsiques
BANET, E., et al. Educación para la salud: la alimentación. Barcelona: Graó, 2004.
Recull d’articles que plasmen experiències de diferents entitats i especialistes en nutrició que han desenvolupat estratègies per formar consumidors responsables.
CHARVET, J. P. La alimentación ¿qué comemos? Madrid: SPES, 2004.
Obra que reflecteix el problema de garantir la qualitat dels aliments davant l’augment de la població.
FORD, B. J. El futuro de los alimentos. Barcelona: Blume, 2003.
Lectura que posa de manifest els efectes dels sistemes de producció dels aliments sobre la salut.
Saber popular i alimentació. Barcelona: Pòrtic, 2004.
Estudi de l’alimentació des de l’òptica cultural. Recull aportacions elaborades des de diferents disciplines (antropologia, filologia, nutrició, farmàcia, etc.). A més, inclou dites i refranys que mostren els vincles entre l’alimentació i la cultura.
WOLKE, R. L. Lo que Einstein le contó a su cocinero. Barcelona: Ma Non Troppo, 2003.
Lectura que uneix la ciència i l’art culinari. Ens ajuda a comprendre la lògica de la cuina i d’allò que mengem. Intercala receptes amb consells pràctics.
ZIEGLER, J. La fam al món explicada al meu fill. Barcelona: Empúries, 2000.
Diàleg entre pare i fill sobre el repartiment desequilibrat de les riqueses i dels aliments arreu del món. Critica la passivitat de grans multinacionals i dels governs dels països ‘rics’.
10 març 2009
Llibres
La Núria Puig, ens recomana aquests llibres:
SALUD, COLOR Y SABOR EN TU MESA de Cidon, Carlos D. (Ed. Everest. S.A.)
COMIDAS SANAS, NIÑOS SANOS: GUIA DE ALIMENTACION SALUDABLE PARA Q UE SUS HIJOS GOCEN DE BUENA SALUD de Swinney Bridget (Ediciones Oniro, S.A.)
6 març 2009
Preguntes de la gent del carrer
1. Dues estudiants demanen: no tenim temps de fer esport, què podríem menjar per estar una mica en forma i cuidar-nos? (Roxana)
2. Com s'han de menjar la verdura els nens de forma atractiva perquè no la volen mai (Anna de Vic)
3. Què seria més recomanable menjar quan estàs embarassada, vitamines, ferro....? (Antònia de Centelles)
4. Tinc un acumulat al ventre de coca-cola, com es pot eliminar això? (Pere de Ripoll)
5. Què puc fer per la retenció de líquids (Issa de Vic)
6. Què s'ha de prendre per esta sà (em fa l'efecte que verdures, fruita, amanides fresques...) (Clara de Vic)
Les respostes de les expertes les trobaras a "Descàrregues"
3 març 2009
Menjadors escolars i foment d’hàbits alimentaris
Un estil de vida saludable i concretament uns hàbits alimentaris adequats són factors determinants en la promoció de la salut i la prevenció de moltes de les malalties cròniques que es presenten en l’edat adulta en la nostra societat. Així doncs, el foment d’uns hàbits alimentaris saludables des de la infantesa és molt important perquè és en aquesta etapa on s’adquireixen la majoria d’hàbits, els quals posteriorment s’aniran consolidant al llarg de la vida.
Aquesta tasca educativa l’han desenvolupat des de sempre, els adults que conviuen amb l’infant, especialment les mares i les àvies. Actualment, amb el ritme de vida de la nostra societat i la incorporació de la dona al mercat laboral, aquesta tasca educativa familiar ha anat disminuint per manca de temps i ha anat recaient en l’escola, especialment en els menjadors escolars.
26 febrer 2009
Mariona, 10 anys
Exemple i situació
Es queda a dinar a l’escola, no li agrada gaire la fruita ni el peix, i practica esport 3 dies a la setmana.
Consells a seguir:
El peix és un grup d’aliments bàsics, i ens aporta nutrients molt importants, com són proteïnes d’alt valor biològic, el iode, i el peix blau es ric en àcids grassos poliinsaturats omega-3, necessaris per el correcte creixement i desenvolupament .
La fruita és essencial per la nostra salut perquè ens proporciona aigua, hidrats de carboni, vitamines, minerals i fibra.
Se n´ ha de menjar entre 2 i 3 racions al dia, i una bona distribució durant el dia seria: a l’esmorzar, com a postres i al berenar. També es pot incorporar alguna ració de fruits secs o fruita dessecada.
La pràctica d’exercici físic és un hàbit molt important i que s’ha de mantenir durant tota la vida. S’ha d’estimular l’activitat física dels nostres fills com una rutina diària i divertida.
A més de seguir una alimentació variada, també és molt important mantenir un bon estat d’hidratació. S´ha de beure líquid en abundància, es recomana una ingesta entre 4-8 gots d’aigua al dia.
Evitar el consum de begudes ensucrades i amb gas de manera habitual.
-
Farmàcies
Troba les farmàcies de guàrdia
- Vic Barnolas
- Tona Fabré
- Torelló Nofre
-
Centres atenció
primària d’Osona -
Carpeta Personal de Salut
Consulta el document PDF abans d'accedir-hi -
Canal Salut
El portal de salut de la
Generalitat de Catalunya -
Salut i Escola
Contacta amb la teva infermera
de forma confidencial. -
Vacunes
- Vacunes sistemàtiques
- Consells i vacunacions a viatgers internacionals -
Infermera virtual
Informació, suggeriments i consells. Enllaços d'interès
Canal Drogues
Drojnet 2
Educación PAPPS
Energy Control
Forum Clínic
Línia Verda
Pla d'activitat física, esport i salut
