28 octubre 2010

Els trastorns d’ansietat poden ser de diferents tipus.

– Crisis d’angoixa.- episodis de por i malestar intensos amb palpitacions, sudoració, tremolor, sensació d’ofec i opressió toràcica.

– Agorafòbia.- ansietat en llocs o situacions d’on pot ser difícil escapar o rebre ajuda, com cues, multituds, autobús o metro, estar sol fora de casa.

– Fòbia específica.- por excessiva o irracional a un objecte o situació específics, com volar, animals, injeccion; Fòbia social.- por intensa i persistent a situacions socials, com reunions, parlar en públic; Trastorn per estrès posttraumàtic.- després d’un esdeveniment traumàtic en que s’ha experimentat por, desesperança, horror intens, etc., el subjecte segueix presentat records i somnis persistents, sensació de que torna a passar el mateix i, per tant, realitza esforços per evitar les activitats o els llocs que li recordin l’esdeveniment.

– Trastorn per ansietat generalitzada.- preocupació excessiva per molts esdeveniments, activitats amb símptomes físics i deteriorament de les activitats habituals.

Hi ha 2 trastorns d’ansietat que es donen amb freqüència en l’adolescència:

1. L’ansietat per separació es caracteritza per l’ansietat excessiva davant de la separació respecte a la llar o de les persones amb les que l’adolescent està vinculat (com els pares), i té preocupació excesiva per perdre’ls o que pateixin algun mal o accident.


2. Els nens i adolescents amb fòbia escolar presenten una elevada ansietat davant de l’idea d’anar a l’escola. Es queden a casa encara que els pares intenten per tots els mitjans que hi vagin; també pot donar-se sense que hi hagi ansietat per separació, però solen ser pacients que busquen situacions que els donin seguretat.

21 octubre 2010

Sota aquest diagnòstic s’engloba tot un grup de problemes conductuals i emocionals, més freqüents en homes (de 4 a 12 vegades) i que es caracteritzen per presentar-se de forma persistent i repetida (més de 6 mesos):
– Serioses dificultats per mantenir conductes adequades a les expectatives de les figures d’autoritat (pares, mestres).
– Falta repetida de respecte als drets.
– Falta de cooperació, desafiament i comportament hostil cap a les figures d’autoritat.
Aquests trastorns, que poden començar abans dels 10 anys d’edat (la qual cosa comporta pitjor pronòstic), es solen presentar com:
– Agressió a persones o animals (amenaçar, barallar- se, ser cruel amb els animals).
– Destrucció de propietats (iniciar focs, destruir una cabina telefònica).
– Enganys, mentides o robatoris (agafar el cotxe d’un altre, robar en una botiga, mentir per aconseguir un benefici).
– Greu violació de les normes (“fugar-se”, “fer campana”, arribar tard a casa).
– Conductes d’oposició i desafiament (discussions, insults, desafiaments).

18 octubre 2010

És important tenir present que:
– El suïcidi és la tercera causa de mort en els adolescents a Catalunya.
– Els intents autolítics tendeixen a augmentar.
– Algunes enquestes reflecteixen que un 11% de les noies i un 8% dels nois han pensat en algun moment en la possibilitat de suïcidar-se.
Els trastorns afectius i els esquizofrènics són les causes més freqüents de suïcidi consumat.
– Els conflictes familiars són la causa desencadenant del 50% dels intents de suïcidi en els adolescents.
– El risc autolític augmenta en famílies poc contenidores, adolescents impulsius, solitaris o amb aïllament social.
– Mai cap intent autolític pot considerar-se banal.
– És una causa de mort evitable en molts del casos.

11 octubre 2010

Segons consta en el Protocol de salut mental infantil i juvenil del Programa del nen sa:

La depressió és un trastorn de l’estat de l’humor caracteritzat per tristesa i incapacitat per experimentar plaer, persistent en el temps i que deteriora les relacions laborals, escolars i socials de la persona.
La mania sol manifestar-se per eufòria, excitació i hiperactivitat motora i verbal. La tristesa i l’eufòria poden associar-se o ser substituïdes per irritabilitat i/o agressivitat. Ambdós trastorns solen incloure alteracions del son i de la gana.
És important saber que els símptomes afectius poden correspondre a un trastorn afectiu específic o poden ser el símptoma d’un altre quadre psicopatològic greu o lleu (consum de tòxics, etapa prodròmica d’un trastorn esquizofrènic, trastorns adaptatius).

Per altra banda, caldrà fer sempre el diagnòstic diferencial respecte a períodes de decaïment i astènia (adolescent cansat), normals en l’adolescència.
Estudis recents situen la prevalença del trastorn afectiu en l’adolescent prop del 4% i la prevalença de símptomes afectius més o menys greus en el 30% dels adolescents.
Tots els estudis estan d’acord en dir que aquestes patologies tendeixen a augmentar en els darrers anys.
Els trastorns afectius són el factor de risc més important en els intents autolítics i les conductes suïcides.

25 octubre 2010

Les mateixes paraules ja ens donen idea del que és. És diu així del comportament problemàtic, persistent (més de 6 mesos) i repetitiu d’un infant o adolescent. La OMS la defineix així: "els trastorns dissocials es caracteritzen per una forma persistent i reiterada de comportament dissocial, agressiu o retador que en els seus graus més extrems pot arribar a violacions de les normes, més del que seria acceptable pel caràcter i l'edat de l'individu afectat i les característiques de la societat en la que viu".

Serien aquells que tendeixen a molestar als altres, i a saltar-se les normes més bàsiques. És habitual per a ells que faltin al respecte, enganyar, desafiar, a cops poden ser agressius, envers animals o persones, trencar coses, cometre furts. Partim de la idea de que el TC no és una malaltia com a tal. Però si que és un problema de salut que es tracta, i un repte pels educadors que necessiten aplicar tècniques i recursos diferents.

Sabem que te causes biològiques, psicològiques i socials. Que és mes freqüent en nois que en noies. Aquestes conductes poden aparèixer abans dels 10 anys. Les persones anem construint la personalitat gradualment, primer tenim un propi concepte del nostres cos, que l’adquirim quan som ben petits i amb l’ajuda del afecte dels nostres pares, i després, tot relacionant-nos amb els altres, primer amb la família i després en àmbits més grans, escola o amics, anem aprenent a relacionar-nos i a sentir-nos acceptats i estimats, aprenem qui som que volem, i aprenem de les situacions a vegades negatives a adaptar-nos i a respondre positivament a l’adversitat. Com veieu aquest procés és gradual i necessitem dels altres per ansar-lo construint.

La conducta és doncs producte d’aquest aprenentatge. I diríem que és la forma particular que te la persona per a manifestar-se en les relacions amb els altres. En les persones amb trastorns de la conducta tenim ja problemes en tot a quest aprenentatge, ja des del concepte del propi cos i de qui sóc i impedeix la correcta relació amb els altres, ja a nivell afectiu, no troben un valor d’existència per l’altre.

• Tenen una concepció de vida de tensió, de malestar, inadequat; estan descol∙locats, senten que no tenen un espai propi i estan malament en el món. És un sentiment mòrbid, dolorós i entristidor. Manifesta una dificultat de maduració emocional i de créixer com a persona. Els és difícil la formació de la personalitat, i l’aprenentatge, ja que són emocionalment incompetents.


• Els costa molt l’adversitat, no saben que fer amb la frustració, no aprenen com expressar els sentiments, tenen problemes en les relacions amb els altres, i no saben com resoldre problemes de vida.


• Fan les coses impulsivament, sense pensar-les, i sense ser en realitat volgudes, tot i ser repetitives, a ells mateixos els estranya la conducta.


• Cal tenir en conte que són persones que pateixen molt, i que cal ajudar-los per tal que aprenguin a desenvolupar-se en el món i a construir-se com a persones.

20 octubre 2010

Dijous dia 21 d’octubre, després del telenotícies del vespre, els nostres tertulians ens parlaran dels “Trastorns de la Conducta”

Jaume Carbonés, Director EAP Osona

Joan Cartanyà, metge de família del servei de pediatra ABS Vic Nord

Lali Sanjosé, infermera ABS Vic Sud i programa salut i escola.

14 octubre 2010

És important conèixer els signes d’alarma per poder fer una detecció adequada a temps. A continuació especificarem els signes d’alarma de la mania i la depressió per separat per ajudar a la seva
diferenciació.
Senyals d’alarma del quadre maníac
– Irritabilitat, agressivitat.
– Idees de grandesa i de poder-ho fer tot.
– Excitació, eufòria exagerada.
– Parla accelerada i/o inconnexa.
– Descontrol d’impulsos (conducta sexual, joc compulsiu).
– Insomni sense sensació de cansament.
– Conducta explosiva i desorganitzada.
– Dificultat en fixar l’atenció.
– Abús de tòxics.
– Idees de persecució, idees delirants.

Senyals d’alarma del quadre depressiu
– Tristesa.
– Irritabilitat, mal humor, agressivitat.
– Pèrdua de la capacitat per interessar-se i gaudir (anhedonia).
– Descens del rendiment acadèmic.
– Idees de suïcidi o pensaments persistents sobre la mort.
– Queixes somàtiques (mal de cap, mal de panxa).
– Pessimisme, apatia, avorriment persistent.
– Culpabilitat excessiva, menyspreu personal.
– Astènia.
– Pensament enlentit.
– Descens del rendiment acadèmic.
– Aïllament social.
– Lentitud psicomotora.
– Insomni o somnolència.
– Pèrdua de la gana, aprimament.
– Queixes somàtiques (mal de cap, mal d’estómac).
– Abús de tòxics.

7 octubre 2010

Aquest quadrimestre parlarem de trastorns afectius, trastorns de la conducta i trastorns de la conducta alimentària

Els trastorns afectius els podem classifica en:
· Trastorns depressius
· Trastorns maníacs (trastorn bipolar)
La característica específica dels trastorns afectius és que en un moment donat es produeix un canvi (símptoma) que abans no hi era. A diferència de com passa als adults, la irritabilitat i l'agressivitat predominen sobre la resta de components.

Trastorns de la conducta
Amb aquest diagnòstic s’engloba tot un grup de problemes conductuals i emocionals, més freqüents en homes (de quatre a dotze vegades més) i amb pitjor pronòstic si es presenten abans dels deu anys.

Trastorns de la conducta alimentària
L’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa són trastorns psiquiàtrics que es defineixen per uns símptomes característics. En aquestes malalties, hi intervenen factors genètics i/o biològics, factors ambientals, factors individuals i tota una sèrie de factors que en poden ser els desencadenants.