Els àpats familiars, menjar i educar

Menjar en família, si es converteix en hàbit, és un costum agradable i pot ser molt saludable per a pares i fills.
És evident que avui en dia és difícil trobar moments de convivència familiar, els apretats horaris de pares i fills fan que aquests es vegin poc i es comuniquin menys. La proposta seria que ALMENYS UN ÀPAT AL DIA FOS COMPARTIT PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA. Com que evidentment la televisió i el mòbil no en formen part, aquests no haurien de participar en l’estona de l’àpat.
Els pares poden decidir en què consisteix l’àpat, però els fills també poden opinar i ajudar a elaborar-ne els continguts. Cal però saber què es consideraria un EQUILIBRI ALIMENTARI en una dieta familiar.

Caldria que en cadascun dels 5 àpats hi aparegués un aliment farinaci ( pa, pasta, arròs, patata …), això fa 5 racions al dia . A més tant en el dinar com en el sopar hi ha d’haver verdura ( en un àpat crua i en l’altre cuita). Tampoc no ha de faltar en cada dinar i sopar una ració d’aliment proteic ( carn, peix , ous o llegum) finalment i per a completar la dieta cal prendre al llarg del dia un mínim de 2 peces de fruita i 3 racions de lactis. Cal doncs equilibrar el sopar amb el dinar i amb els altres tres àpats, que són esmorzar, mig matí i berenar.
La millor manera d’estimular als fills a menjar saludablement és donant exemple, ja que ells imiten. No cal obligar, ÉS MILLOR QUE ELLS APRENGUIN OBSERVANT A UNS PARES QUE MENGEN DE TOT ( no oblidant les verdures, les fruites) i que fan exercici, QUE NO SÓN SEDENTARIS, ja se sap que: “ els testos s’assemblen a les olles”. També és important per part dels pares reduir la ingesta d’aliments poc nutritius i totalment prescindibles com són la bolleria industrial, els fregits, els snacks, els precuinats , les begudes gasificades …
CAL EVITAR EXCESSOS EN ELS MENJARS, PERÒ TAMBÉ UNA PREOCUPACIÓ EXCESSIVA, QUASI OBSESSIVA PER LES DIETES POC EQUILIBRADES i carents de nutrients ( aquelles no prescrites per un professional de la dietètica) ja que pot transmetre al fill una idea negativa del menjar i això es pot situar en la base de molts trastorns alimentaris juvenils com l’anorèxia i la bulímia.
Cal dir finalment que aquests moments de convivència familiar no han de ser moments de conflicte sinó moments agradables de comunicació i que segur que REFORÇARAN MOLT ELS VINCLES EMOCIONALS entre pares i fills.

Judit Vallier Matas
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica

Articles relacionats:

• No hi han articles relacionats