1.1. Factors i conductes de protecció

Factors i conductes de protecció del Càncer

SEGUIR UNA ALIMENTACIÓ SALUDABLE

Seguir una alimentació saludable és fonamental per prevenir l’obesitat, malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer, com el colorectal.

A) Fer dietes riques en verdures, fruites variades i llegums. L’evidència que les dietes riques en llegums, verdures i fruites protegeixen contra el càncer és clara. Serà una dieta amb aliments poc calòrics. Tanmateix, aquesta recomanació no significa que les dietes vegetarianes siguin més protectores que dietes que incorporin quantitats moderades de carn.

• Menjar entre 400 i 800 grams al dia de fruites o verdures variades: Aquests components de la dieta aporten fibra i moltes vitamines i minerals que poden ser preventius de diferents tipus de càncer. Entre els càncers més importants que poden contribuir a prevenir hi ha el de cavitat oral i faringe, el d’esòfag, el de pulmó, el d’estómac i el colorectal. Altres càncers per als quals l’evidència és menys sistemàtica són el de laringe, mama, bufeta urinària i pàncrees.
• Menjar diàriament entre 600 i 800 grams de llegums, cereals (gra), tubercles i altres aliments d’origen vegetal: Les dietes riques en cereals integrals i en llegums possiblement redueixen el risc de càncer d’estómac, i les dietes amb alt contingut en fècules poden ajudar en la prevenció del càncer de còlon. Fer aquest tipus de dietes amb cereals i llegums aporta carotenoides i vitamines C i E, que poden protegir contra diferents tipus de càncer.

B) Limitar la carn vermella (vedella, xai, porc) a menys de 80 grams diaris: És preferible menjar peix, pollastre o altres tipus de carn. Les dietes que contenen quantitats elevades de carn vermella (vedella, xai o porc) o basades en productes elaborats a partir d’aquestes carns probablement incrementen el risc de tenir càncer colorectal, i possiblement augmenten el risc de tenir càncer de pàncrees, pròstata, mama i ronyó. Seria convenient que les calories aportades per aquest tipus d’aliments no superin el 10 % del total.

C) Limitar el consum de greix d’origen animal i dels aliments greixosos en general: Les dietes riques en greix d’origen animal possiblement incrementen el risc de tenir càncer de pulmó, de mama, colorectal, d’endometri i de pròstata. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que aquestes dietes incrementen notablement el risc d’obesitat.

D) Limitar el consum d’aliments conservats en sal: Cal evitar menjars que s’hagin pogut fer malbé perquè estaven mal conservats. Aquests aliments probablement incrementen el risc de desenvolupar càncer d’estómac. Actualment ha disminuït considerablement l’ús de la sal i de determinats tipus de conservants, i prendre aliments que els continguin, de manera ocasional, no suposa cap risc.

E) Evitar aliments socarrimats: Convé menjar només ocasionalment carn feta a la barbacoa, així com aliments curats o fumats. Les dietes compostes per aliments que en la seva cocció se socarrimen probablement augmenten el risc de càncer d’estómac, i quan es fan en barbacoes o molt fregits possiblement s’associen amb un augment de risc de càncer colorectal. Aquest tipus de cocció produeix amines aromàtiques que poden ser carcinògenes. Els aliments fumats poden contenir hidrocarburs policíclics aromàtics que poden ser carcinògens.

F) Evitar el consum d’alcohol: Diferents estudis han mostrat que el consum d’alcohol augmenta el risc de tenir càncer de cavitat oral i faringe, laringe, esòfag i fetge. D’altra banda, si la persona que beu també fuma, es multiplica el risc de tenir càncers com el de cavitat oral, de laringe i d’esòfag. Altres càncers que possiblement estan relacionats amb el consum d’alcohol són el de mama i el colorectal. Els beneficis de consumir petites quantitats de vi, per prevenir algunes malalties cardiovasculars, desapareixen quan se supera la quantitat de dues copes al dia en el cas dels homes i una en el de les dones.

EVITAR EL CONSUM DE TABAC

No fumar o deixar de fumar és la mesura més eficaç en la prevenció del càncer. Reduint el consum de tabac, disminueixen la morbiditat i la mortalitat relacionades amb un important nombre de patologies, que engloben, a més del càncer de pulmó, els de laringe, esòfag, ronyó, bufeta i coll uterí, entre d’altres.
El consum de tabac és el principal problema de salut pública dels països desenvolupats. El tabaquisme està relacionat amb més de vint-i-cinc malalties. Molts estudis científics han posat en evidència els efectes nocius del tabac i la mortalitat que provoca.
A Espanya cada any moren unes 54.200 persones; el 15,5 % de la mortalitat anual es deu al consum del tabac.

EVITAR UNA INTENSA I PROLONGADA EXPOSICIÓ AL SOL

Intentant no exposar-se al sol a les hores en què la radiació solar és més alta és la millor mesura de prevenció que es pot adoptar. Altres formes de protecció solar són l’ús de samarretes i roba de cotó, i gorres i ulleres de sol que absorbeixin els rajos ultraviolats d’un 99 % a un 100 %. L’ús de cremes protectores amb un factor de protecció alt redueix el perill d’exposició.
Les principals mesures de protecció abans i durant l’exposició solar són:

1. Començar a prendre el sol de manera gradual.
2. Evitar l’ús de productes cosmètics que continguin alcohol i perfums.
3. Escollir el protector solar adequat, en funció del tipus de pell, del lloc on s’aplica i de les condicions ambientals.
4. Aplicar una bona quantitat del producte solar 30 minuts abans de prendre el sol, sobre la pell seca.
5. Evitar prendre el sol entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda (hora solar).
6. Tenir en compte que l’aigua, la neu i la sorra actuen reflectint els rajos solars i augmenten la seva intensitat. Per aquest motiu poden produir-se cremades també a l’ombra.
7. Utilitzar protecció solar també els dies ennuvolats.
8. Tornar a aplicar la crema protectora després d’un bany, quan s’hagi suat molt o al cap de dues hores de l’última aplicació.
9. Ingerir líquids durant i després d’exposar-se al sol per compensar-ne la pèrdua i evitar la deshidratació.

SEGUIR LES MESURES DE SEGURETAT EN ELS TREBALLS INDUSTRIALS

Consisteix a adoptar una sèrie de mesures preventives per evitar el contacte amb substàncies tòxiques. La capacitat que una substància produeixi càncer depèn de la quantitat de dosi rebuda i del temps d’exposició a la substància.
Les principals mesures de protecció són:

• Evitar el contacte amb els asbestos, utilitzats en la construcció fins als anys 80 i prohibits en la majoria de països industrialitzats actualment.
• Utilitzar dissolvents que no continguin benzè a les pintures, vernissos, adhesius de cautxú i laques. Hi ha benzè al combustible per a automotors, al fum de les cigarretes, així com als dissolvents utilitzats per al tòner de les impressores làser i fotocopiadores. Els treballadors de les indústries naviliera, petroliera i del calçat, així com els dels tallers d’automòbils i de les gasolineres són els més exposats. El benzè pot afectar l’organisme si és inhalat, ingerit o si té contacte amb la pell i els ulls. Per a les feines o en els llocs on hi hagi un risc d’esquitxades o contactes amb la pell, s’ha de proporcionar al treballador roba impermeable, guants, protectors facials, botes de seguretat o altres vestimentes protectores segons la feina.
• Portar roba que protegeixi adequadament dels rajos del sol i de les radiacions.

FER EXERCECI FÍSIC

L’activitat física periòdica no només ajuda a retardar l’aparició de malalties cardiovasculars i mantenir el pes, sinó a mantenir un benestar físic i psíquic. S’aconsella fer activitat física d’intensitat moderada un mínim de 30 minuts al dia. El fet de planificar activitats familiars fora de casa, introduir l’activitat física entre les tasques quotidianes, utilitzar el transport públic i reduir l’ús de l’ascensor són mesures que fan estar en forma i sentir-se millor.

PREVENIR LES MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL (sida, sífilis i gonorrea, entre d’altres)

Hi ha molts mètodes anticonceptius (píndoles, DIU i gels espermicides, entre d’altres), però el preservatiu és l’únic que, a més, evita la transmissió de malalties.

PARTICIPAR EN PROGRAMES DE SCREENING DE CÀNCER

A) Prevenció de càncer de fetge: Vacunació contra la infecció pel virus de l’hepatitis B (VHB). L’hepatitis B és el resultat d’una infecció provocada per un virus. La vacuna prevé l’hepatitis B al llarg de la vida de la persona. El 5 % de tots els casos de carcinoma hepatocel·lular o hepatocarcinoma, un tipus de càncer de fetge, està causat pel virus de l’hepatitis B. Aquesta infecció es pot prevenir mitjançant una vacuna, que és la primera vacuna que prevé un càncer. El virus de l’hepatitis B danya l’ADN de les cèl·lules del fetge, i així el fetge es fa més susceptible al desenvolupament d’un càncer. L’hepatitis B és una malaltia infecciosa que es transmet per via sanguínia o per via sexual des d’una persona amb hepatitis o portadora del virus de l’hepatitis B.

B) Detecció precoç del càncer de còlon: A Espanya, seguint les directrius marcades per la Unió Europea, s’estan instaurant en diferents comunitats autònomes programes de detecció precoç del càncer de còlon adreçats a homes i dones a partir dels 50 anys. El diagnòstic precoç de càncer de còlon consisteix a practicar regularment una prova, l’anàlisi de sang oculta en femta, amb l’objectiu de trobar pòlips adenomatosos (protuberància o massa anormal del teixit format per les cèl·lules que recobreixen el sistema digestiu que sobresurt de la llum de l’aparell digestiu) abans que es converteixin en càncer, o fins i tot un càncer en les primeres etapes, quan és més fàcil de tractar i curar. L’anàlisi de sang oculta en femta (SOF) serveix per detectar la presència de petites quantitats de sang no visibles que s’aboquen a la femta quan el càncer creix a la paret interna de l’intestí (cal tenir en compte que no sempre la presència de sang a la femta està associada al càncer). Tot i que l’anàlisi de SOF no és precisa al 100 %, és la prova de detecció precoç de càncer de còlon més ben estudiada. Si no es troba sang a la femta, el resultat és considera negatiu. Això no significa que no es tingui o no es pugui tenir un càncer colorectal o un pòlip adenomatós, perquè alguns càncers no sagnen o ho fan de manera intermitent. Si el resultat del test és negatiu, s’aconsella repetir-lo cada dos anys. Si hi ha sang a les mostres de femta, el resultat de la prova es considera positiu. Això no significa que es tingui un càncer de còlon. En aquests casos, es recomana fer una colonoscòpia. La presència de sang pot ser deguda a causes diferents del càncer de còlon com, per exemple, pòlips, hemorroides o inflamació de l’intestí.

C) Prevenció i detecció precoç del càncer de coll d’úter amb frotis vaginal o test de Papanicolau de manera periòdica en dones a partir dels 25 anys.

Vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH) de nenes d’11 i 12 anys. El càncer de coll d’úter és causat per diferents tipus d’un virus anomenat virus del papil·loma humà (VPH). Aquest virus es contagia pel contacte sexual. En la majoria de casos, el cos és capaç de combatre la infecció del VPH, però algunes vegades la infecció, a més de produir berrugues cutànies o berrugues genitals, pot produir alguns tipus de càncer. La vacuna protegeix contra els tipus de VPH que causen amb més freqüència càncer de coll d’úter, vaginal i vulvar. La utilització del preservatiu és el mètode per prevenir malalties de transmissió sexual com la infecció del VPH.

D) Examen periòdic de les mames. A les revisions ginecològiques el ginecòleg fa un examen de les mames i les aixelles amb l’objectiu de descartar alteracions palpables. La dona s’hauria de fer l’autoexploració de les pròpies mames de manera periòdica. Perquè l’autoexploració sigui eficaç, el millor moment per fer-la és una setmana després de finalitzada la menstruació, que és quan les mames no estan sensibles ni inflamades, o un dia fix al mes quan la dona té la menopausa. L’exploració de les mames no ha de ser interrompuda durant l’embaràs o la lactància. Tenir implants a la mama tampoc és motiu per deixar de fer-la. Per fer la inspecció i la palpació mamària cal una bona il·luminació, un mirall i un llit per poder estirar-se. Si durant l’autoexploració o a la revisió ginecològica s’aprecia qualsevol alteració, no sempre és deguda a un càncer de mama, també la poden produir malalties benignes de la mama.

Infermera virtual. Barcelona: Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona; 2009 [accés 7 de maig de 2009]. Disponible a: www.infermeravirtual.com