1.2. Factors i conductes de risc

Laura Vila 11 abril 2011

Factors i conductes de risc del Càncer

Un factor de risc és qualsevol element que fa augmentar les possibilitats que una persona pugui desenvolupar una malaltia.

CÀNCER DE MAMA

Factors de risc no modificables:

• Sexe: El càncer de mama es dóna principalment en dones i afecta només un 1 % d’homes.
• Edat: El risc de tenir càncer de mama augmenta amb l’edat, sobretot després dels 50 anys.
• Gens: S’han identificat dos gens que, quan s’hi produeix un canvi, es relacionen amb una probabilitat més alta de desenvolupar càncer de mama, el BRCA1 i el BRCA2.
• Antecedents personals: Haver tingut un càncer de mama augmenta el risc de tenir-ne un altre. També l’augmenta haver tingut un càncer d’ovari o endometri.
• Antecedents familiars: Els antecedents familiars poden marcar el risc de tenir un càncer de mama. L’existència de dos o més parents de primer grau (mare, germana) que hagin tingut càncer de mama en duplica el risc.
• Raça: Les dones anglosaxones són més propenses a tenir aquesta malaltia que les dones negres. Les dones asiàtiques i les hispanes són les que presenten menys risc.
• Períodes menstruals:
  Menstruació: com més aviat comença la menstruació (abans dels 12 anys) més alt és el risc.
  Menopausa: les dones amb una menopausa tardana (després dels 55 anys) tenen més risc.

Factors de risc modificables (factors associats als estils de vida)

• Dieta: Alguns estudis afirmen que les dietes riques en greixos o pobres en fibra o vitamines A o E poden afavorir el risc de càncer.
• Obesitat: L’excés de pes augmenta el risc de càncer de mama, especialment en dones que ja han passat la menopausa.
• Consum d’alcohol: El consum d’alcohol incrementa el risc de càncer de mama.
• Exercici: Diversos estudis han demostrat que les dones que fan exercici regularment tenen menys risc de desenvolupar un càncer (entre un 30 % i un 40 % menys que les dones sedentàries) i, pel que sembla, l’estrogen hi té un paper important. Les dones amb alts nivells d’estrogen a la sang tenen més risc de tenir un càncer de mama. L’exercici disminueix els nivells d’estrogen a la sang i així contribueix a disminuir el risc de càncer de mama en una dona. A més, després de la menopausa aquesta hormona la produeixen cèl·lules grasses. Les dones que fan més exercici tenen menys greix i per tant produeixen menys estrògens. Prevenir el càncer de mama a través de l’exercici és una de les millors pràctiques que una dona pot adoptar per tenir cura de la seva salut.
• Embaràs i lactància:
  Embaràs: el primer embaràs després dels 30 anys també n’augmenta el risc.
  Dones que mai han tingut fills.
• La teràpia hormonal substitutiva: Aquesta teràpia s’utilitza per millorar els símptomes de la menopausa i, tot i que els estudis no són concloents, sembla que a llarg termini podria augmentar el risc de càncer de mama.

CÀNCER DE PULMÓ

Factors de risc no modificables

• Edat: El risc de tenir càncer de pulmó augmenta amb l’edat. La incidència de la malaltia és baixa en persones de menys de 40 anys, però augmenta significativament dels 40 als 75 anys.
• Sexe: En diversos estudis s’ha determinat que les cèl·lules del pulmó de la dona són més sensibles a contreure càncer quan s’exposen al fum del tabac.
• Antecedents personals de càncer de pulmó: El fet d’haver tingut un càncer de pulmó augmenta el risc de tornar a tenir-ne.
• Antecedents familiars de càncer de pulmó: El risc de tenir càncer de pulmó pot ser més alt per a una persona si els seus pares, germans o fills han tingut la malaltia.

Factors de risc modificables (factors associats als estils de vida

• Tabac: L’addicció al tabac és la causa principal del 90 % de casos de càncer de pulmó.
• Marihuana: La marihuana conté més quitrà que les cigarretes. A més, s’inhala molt profundament i el fum es reté als pulmons durant més temps. Moltes de les substàncies del tabac que causen càncer també es troben a la marihuana. És difícil provar una connexió entre la marihuana i el càncer de pulmó perquè no és fàcil recopilar informació sobre l’ús de drogues il·legals. A més, moltes persones que fumen marihuana també fumen cigarretes i és difícil saber quant risc és degut al tabac i quant és degut a la marihuana.
• Fum del tabac: El fum de les cigarretes que fumen altres conté moltes substàncies químiques que també poden produir càncer de pulmó quan s’inhalen.
• Dieta: Els estudis conclouen que el consum de fruites i verdures redueix el risc de càncer de pulmó, tot i que la manera en què proporcionen aquesta protecció no es coneix.
• Contacte amb carcinògens:
  L’asbest o amiant; El radó; Els metalls (arsènic, níquel i crom).
• Agents causants de càncer a la feina: Minerals radioactius com l’urani; Substàncies químiques o minerals inhalades com l’arsènic, el beril·li, el clorur de vinil, cromats de níquel, productes de carbó, gas mostassa i èters de clorometilè; Combustibles com la gasolina; Productes de la combustió del dièsel.
• Algunes malalties del pulmó: Algunes malalties del pulmó, com la tuberculosi, augmenten les possibilitats d’una persona de tenir càncer de pulmó. El càncer de pulmó té tendència a desenvolupar-se a les àrees del pulmó que tenen cicatrius de tuberculosi.
• Altres: La contaminació ambiental en algunes ciutats causada, per exemple, pels automòbils o les emissions de les fàbriques.

Tot i que tots aquests factors són importants en el desenvolupament del càncer, especialment el tabac, se sap que no totes les persones exposades a cancerígens desenvoluparan un càncer de pulmó, ja que només un 10 % - 15 % dels fumadors actius en tenen.

CÀNCER DE BUFETA

Factors de risc no modificables

• L’edat: La majoria de casos són diagnosticats en persones de més de 65 anys.
• El sexe: El càncer de bufeta és quatre cops més freqüent en els homes que en les dones.
• Raça: Els caucàsics tenen dues vegades més probabilitats de desenvolupar càncer vesical que els afroamericans i els hispans. Els asiàtics tenen els índexs més baixos de càncer de bufeta.
• L’esquistosomosi, una infecció (raríssima a Europa) produïda per paràsits, produeix una irritació crònica a la bufeta que pot produir un càncer.

Factors de risc modificables (factors associats als estils de vida)

• El tabaquisme és el principal factor de risc i la causa del 50 % dels casos.
• L’exposició a certs materials industrials com dissolvents o colorants.
• Treballs que requereixen contacte amb tints o olis industrials que entren en contacte amb l’organisme per inhalació.

CÀNCER DE PELL

Factors de risc no modificables

• Color de pell: El càncer de pell és més comú en persones de pell, ulls i cabells clars.
• Tenir moltes pigues comunes: més de 50 pigues.
• Genètica: El fet de tenir antecedents familiars de melanoma (un tipus de càncer de pell) incrementa el risc de desenvolupar càncer de pell.

Factors de risc modificables (factors associats als estils de vida

• Cremades solars en la infància: Les cremades solars que es produeixen quan s’és petit augmenten el risc de càncer de pell anys més tard.
• L’exposició excessiva al sol, tant si produeix cremades o com si no: Les persones que treballen a l’exterior presenten més incidència. Són especialment susceptibles les persones de raça blanca, pèl-roges o rosses i amb ulls clars.
• Sobreexposició a llums o cabines bronzejadores.

CÀNCER DE PRÒSTATA

Factors de risc no modificables

• Edat: La probabilitat de tenir càncer de pròstata augmenta amb l’edat (és rar abans dels 40 anys).
• Raça: És més freqüent en homes de raça negra.
  Alteracions genètiques: Fins ara s’han relacionat diversos gens amb el càncer de pròstata, però no s’ha determinat quins són els realment importants. Encara no estan disponibles les proves genètiques per a aquest tipus de gens.
• Herència: S’estima que un 10 % dels casos de càncer de pròstata poden presentar un component hereditari. Diversos estudis han demostrat que els homes amb antecedents familiars de primer grau (pare, germans) de càncer de pròstata presenten un risc dos cops superior de tenir aquesta malaltia.

Factors de risc modificables (factors associats als estils de vida

• Dieta: Alimentació rica en el consum de greixos i pobra en fruita i verdura.
• Exposició a químics: L’exposició al metall del cadmi, dimetilformamida (un dissolvent utilitzat en la fabricació de fibres acríliques i plàstics) i acrilonitril (un líquid sintètic utilitzat per fabricar plàstics, goma sintètica i fibres d’acrílic) pot elevar el risc de desenvolupar càncer de pròstata. El risc augmenta amb les activitats relacionades amb la pintura i el vernís, l’exposició a lubricants, pols del metall i pesticides, i en professions relacionades amb el manteniment de cases i mobles.

CÀNCER COLORECTAL

Factors de risc no modificables

• Predisposició genètica: Historial personal o familiar de primer grau de poliposi adenomatosa o diverticulosi (presència de múltiples protrusions en forma de sac a la paret del còlon) o quan en una família hi ha dos o més familiars directes (pares, germans o fills) afectats de càncer de còlon o algun cas diagnosticat abans dels 50 anys. Cal tenir en compte que més del 90 % dels casos de càncer colorectal no són hereditaris i que més del 75 % de les persones que el desenvolupen no tenen antecedents d’aquest càncer en familiars pròxims.
• Malalties inflamatòries intestinals prèvies: Les persones amb malaltia inflamatòria intestinal (colitis ulcerosa o malaltia de Crohn) presenten més risc de tenir càncer colorectal. Per això són recomanables colonoscòpies seriades a partir dels deu anys del diagnòstic d’alguna d’aquestes malalties per poder fer-ne una detecció precoç.
• Edat: És el principal factor de risc. La majoria de casos de càncer colorectal es detecten en persones de més de 50 anys.
• La diabetis mellitus: Incrementa la possibilitat de càncer colorectal entre un 30 % i un 40 %. Ho contrasto amb l’autora de diabetis, ja que crec que ella no en diu res d’això.

Factors de risc modificables (factors associats als estils de vida

• Dieta: El consum excessiu de carn vermella (vedella, xai, porc) i greixos d’origen animal, i les dietes hipercalòriques s’associen a un risc més gran de càncer de còlon. El consum de fibres vegetals augmenta el volum de la massa fecal i la potència del peristaltisme, i per tant, disminueix el temps de permanència de la femta a l’intestí. Determinats hàbits dietètics com menjar fruites i verdures, i aliments d’origen vegetal com pa, cereals, pasta, arròs o llegums, actuen com a factors protectors.
• Vida sedentària: L’exercici físic té un paper important a l’hora de prevenir el càncer de còlon. El risc de contreure càncer de còlon entre les persones que fan exercici regularment es redueix a la meitat en comparació amb les persones sedentàries. L’exercici augmenta la freqüència dels moviments de l’intestí i això ajuda a eliminar les toxines i els agents cancerígens, tots dos factors que poden causar càncer.
• Obesitat: L’obesitat augmenta el risc de càncer de còlon.
• Consum de tabac i alcohol: El consum d’alcohol i tabac s’ha associat amb el risc de tenir càncer colorectal.

CÀNCERS GINECOLÒGICS

Factors de risc no modificables

• Tenir familiars propers (germana, mare o àvia) amb el mateix tipus de tumor augmenta les possibilitats de tenir-ne.
• Edat: Les dones de més de 50 anys són més propenses a desenvolupar càncer d’ovari.
• Les dones que no tenen fills tenen més risc de tenir càncer d’ovari.

Factors de risc modificables (factors associats als estils de vida

• Virus del papil·loma humà (VPH): El càncer de coll d’úter és causat per diferents tipus d’un virus anomenat virus del papil·loma humà (VPH, o HPV en anglès). Aquest virus es contagia pel contacte sexual. En la majoria de casos, el cos és capaç de combatre la infecció de VPH, però algunes vegades la infecció, a més de produir berrugues cutànies o berrugues genitals, pot produir alguns tipus de càncer com el càncer de cèrvix. La utilització del preservatiu és el mètode per prevenir malalties de transmissió sexual com la infecció del VPH.
• Els medicaments per a la fertilitat i la teràpia hormonal substitutiva, que s’utilitza per controlar els símptomes de la menopausa, també poden ser factor de risc.

CÀNCER DE BOCA I ESÒFAG

Factors de risc no modificables

• Malaltia d’esòfag de Barrett: Trastorn en què es modifica la mucosa del terç inferior de l’esòfag a causa de l’acció repetitiva per reflux freqüent dels sucs àcids gàstrics sobre l’esòfag (pas del contingut de l’estómac a l’esòfag).

Factors de risc modificables (factors associats als estils de vida)

• El tabac és el principal factor de risc. Les substàncies que conté el tabac en qualsevol de les seves modalitats de consum irriten la mucosa i debiliten la pressió de l’esfínter inferior de l’esòfag, cosa que facilita el reflux gastroesofàgic, que pot donar lloc a un esòfag de Barrett.
• Consum d’alcohol: El consum d’alcohol augmenta el risc de càncer d’esòfag. La combinació de l’hàbit de fumar amb el consum d’alcohol augmenta molt més el risc de càncer d’esòfag.
• Higiene oral i dental deficient: L’escassa higiene bucal i les zones de rascada causades per les pròtesis dentals mal ajustades es relacionen amb aquests tipus de càncer.

CÀNCER DE CAP I COLL

Factors de risc no modificables

• Sexe: Els càncers de laringe i d’hipofaringe són quatre o cinc vegades més freqüents en el sexe masculí que en el femení. Això és degut al fet que els dos factors de risc principals, l’hàbit de fumar i el consum d’alcohol, són més freqüents en el sexe masculí. Aquests hàbits s’han fet més freqüents en els últims anys entre el sexe femení, i per això el risc d’aquests càncers en les dones també ha augmentat.
• Edat: Més de la meitat de les persones amb aquests càncers tenen 65 anys o més quan se’ls detecta la malaltia.
• Raça: Els càncers de laringe i d’hipofaringe són més habituals entre les persones de raça blanca i de raça negra que entre els asiàtics i els hispans/llatins.

Factors modificables (factors associats als estils de vida)

• Tabac: L’hàbit de fumar és el factor de risc més important per al càncer de cap i coll. Com més temps es fuma i més alt és el consum de tabac més alt és el risc.
• Alcohol: El consum d’alcohol multiplica el risc de càncer de laringe per cinc respecte a la població general. El risc augmenta si s’associa al consum de tabac.
• Dieta: Una nutrició deficient pot augmentar el risc de càncer de cap i coll. Sovint les persones que abusen de l’alcohol tenen una mala nutrició i deficiències vitamíniques, sobretot de vitamines A i B, i això pot ser en part el motiu pel qual l’alcohol és un factor de risc augmentat per a aquests tipus de càncers.
• Virus del papil·loma humà (VPH): Alguns tipus del virus del papil·loma humà (VPH), a part de ser un factor de risc per al càncer de coll d’úter, també són un factor de risc en alguns casos de càncer de cap i coll.
• Exposicions químiques: Les exposicions intenses i llargues a serradures i als vapors de pintures, així com a certs productes químics utilitzats en la indústria metal·lúrgica, la petrolera i en la dels plàstics i els tèxtils, poden augmentar el risc de càncers de laringe i hipofaringe.

CÀNCER DE FETGE

Factors de risc no modificables

• Virus de l’hepatitis B (VHB) i C (VHC): Es creu que del 10 % al 20 % de les persones infectades amb el VHB desenvoluparan un càncer de fetge. La relació exacta entre el VHC i el càncer de fetge s’està estudiant.
• Cirrosi (malaltia en què les cèl·lules del fetge s’han danyat i reemplaçat per teixit cicatricial): Entre un 5 % i un 10 % de casos de cirrosi desenvolupen un càncer de fetge.
• Sexe: El sexe masculí multiplica per dos les possibilitats de desenvolupar tumors hepàtics.
• Hemocromatosi: Acumulació anòmala de ferro als teixits corporals.
• Algunes substàncies químiques

Factors modificables (factors associats als estils de vida)

• L’abús d’alcohol: Factors de l’estil de vida, com el consum d’alcohol, causen tant cirrosi com càncer de fetge.
• Desnutrició.

CÀNCER D’ESTÓMAC

Factors de risc no modificables

• Edat: La incidència augmenta a partir dels 50 anys.
• Sexe: Masculí.
• Sang del tipus A: Per raons que es desconeixen, les persones amb sang de tipus A tenen un risc més alt de tenir càncer d’estómac.
• Infecció per l’Helicobacter pylori, un germen que infecta l’estómac. .
• Gastritis: La inflamació crònica de l’estómac.
• Malaltia de Ménétrier, que és un trastorn de la mucosa de l’estómac.
• Alguns tipus de pòlips estomacals: Els pòlips són creixements no cancerosos al revestiment de l’estómac.
• Tenir algun familiar proper (pares o germans) que hagi tingut càncer d’estómac.
• El càncer gàstric difús hereditari: És una afecció hereditària que augmenta significativament el risc de tenir càncer d’estómac. Aquesta afecció és molt poc freqüent.
• Cirurgia estomacal prèvia: Els càncers d’estómac són més propensos a originar-se en les persones a qui s’ha extret part de l’estómac per tractar malalties no canceroses com les úlceres. Anèmia perniciosa: Tipus d’anèmia (recompte baix de glòbuls vermells) causada per la incapacitat del cos d’absorbir la vitamina B12.
• Infecció amb virus d’Epstein-Barr:
• Exposició ocupacional: Els treballadors de les indústries de carbó, metall i hule (goma) sembla que tenen un risc més alt de desenvolupar càncer d’estómac.

Factors de risc modificables (factors associats als estils de vida

• Dieta rica en carns i peixos curats amb sal, conserves en vinagre i aliments fumats, i dieta pobra en fruites i vegetals, aliments amb alt contingut de midó i amb poca fibra, vegetals en vinagre i aliments i begudes que contenen nitrats i nitrits.
• L’abús d’alcohol.
• El consum de tabac : particularment afecta les zones de l’estómac properes a l’esòfag.

CÀNCER DE PANCREES

Factors de risc no modificables

• Sexe: El nombre de casos és lleugerament més alt en el sexe masculí.
• Raça: Les persones de raça negra són més propenses a desenvolupar aquest tipus de càncer. La raó és desconeix però pot ser que sigui per l’alt índex de tabaquisme i diabetis entre els homes i el sobrepès entre les dones d’aquesta raça.
• Antecedents familiars: Quan es tenen pares o germans que hagin tingut la malaltia el risc es triplica.
• Edat: La majoria dels casos es registren en persones de més de 55 anys.
• Diabetis mellitus: Les persones diabètiques tenen un risc més alt a causa de les alteracions que hi ha a les cèl·lules pancreàtiques.
• Pancreatitis crònica: Es tracta d’una malaltia que afecta aquesta glàndula, i l’evidència suggereix que podria estar relacionada amb una propensió més alta a tenir càncer de pàncrees.
• Cirrosi hepàtica: Les persones que tenen aquesta malaltia del fetge, que provoca la mort de les cèl·lules hepàtiques normals i la seva substitució per teixit fibrós, sembla que tenen un risc més alt de tenir càncer de pàncrees.
• Exposició ocupacional: L’exposició intensa a la feina a certs pesticides, tints i substàncies químiques utilitzades en la refinació del metall podria augmentar el risc de tenir càncer de pàncrees.
• Antecedents familiars: El càncer de pàncrees sembla presentar-se amb més freqüència en algunes famílies. En algunes d’aquestes famílies l’alt risc es deu al fet que tenen certes síndromes hereditàries, i en altres famílies es desconeix el gen que causa el risc augmentat de càncer de pàncrees.

Factors de risc modificables (factors associats als estils de vida)

• El tabac: Els fumadors tenen dues o tres vegades més risc de desenvolupar càncer de pàncrees.
• Dieta: Ingesta elevada de carns vermelles i greixos animals.
• Obesitat: Les persones amb sobrepès són més propenses a desenvolupar càncer de pàncrees.

LIMFOMES NO HODGKINIANS

Factors de risc no modificables

• Algunes alteracions genètiques: En els limfomes no hodgkinians, la cèl·lula anormal presenta alteracions en l’estructura del genoma que donen lloc a una expressió de diversos gens que afavoreixen la formació del càncer.
• Edat: La incidència augmenta amb l’edat, especialment després dels 40 anys.
• Sexe: El sexe masculí té una afectació superior al femení.
• Infeccions per certs virus: El virus d’Epstein-Barr identificat en algunes persones diagnosticades de limfoma de Burkitt (un tipus de càncer que afecta el sistema limfàtic); l’herpesvirus 8 implicat entre les causes que donen lloc al començament dels limfomes de cavitats, i l’HTLV-I associat amb la leucèmia/limfoma T de l’adult.
• La presència d’un dèficit immunitari: Determinades malalties o síndromes com la síndrome de Wiskott-Aldrich (una malaltia que es caracteritza per presentar infeccions recurrents, èczema i disminució del nombre de plaquetes a la sang, i com a conseqüència més tendència al sagnat) o la síndrome de la immunodeficiència adquirida (sida) estan relacionades amb l’aparició d’aquests limfomes.
• Tractaments immunosupressors com els que segueixen les persones trasplantades per evitar el rebuig.

Factors de risc modificables: No n’hi ha.

LIMFOMA DE HODGKIN

Factors de risc no modificables

• Edat: La malaltia de Hodgkin és més freqüent en persones d’entre 15 i 34 anys i en persones de més de 55 anys.
• Sexe: És lleugerament més comú en el sexe masculí.
• Raça: Les persones d’ascendència europea són més propenses a desenvolupar la malaltia de Hodgkin que les persones d’altres grups ètnics.
• Antecedents familiars: Els germans de les persones que tenen la malaltia tenen més probabilitats que la mitjana de persones de desenvolupar–la.
• Infeccions: La malaltia de Hodgkin és més freqüent en persones que han tingut mononucleosi infecciosa causada pel virus d’Epstein-Barr (EBV).
• La immunodeficiència o trastorns immunitaris com el virus d’immunodeficiència humana (VIH) augmenten el risc de tenir la malaltia. Cal destacar que hi ha moltes persones que tenen infeccions relacionades amb l’EBV i el VIH que no desenvoluparan la malaltia de Hodgkin.

Factors de risc modificables: No se n’han identificat

LEUCÈMIA

Factors no modificables
Alguns tractaments per a certs tipus de càncer: Aquests tractaments serien altes dosis de quimioteràpia o altes dosis de radioteràpia, però és molt poc freqüent que la leucèmia aparegui com a resultat d’haver estat tractat amb medicaments quimioteràpics.
Exposició al benzè: Els treballadors que s’exposen amb més intensitat, més durada i de manera continuada al benzè presenten un risc més alt de desenvolupar leucèmia. Les feines relacionades amb aquesta exposició són les dels treballadors manufacturers del cautxú, treballadors de les refineries del petroli, impressors i pintors.
Factors genètics: La síndrome de Down es considera un factor de risc per desenvolupar leucèmia infantil (aproximadament és 20 cops més alt comparat amb nens sense síndrome de Down) i altres.

Factors modificables (factors associats als estils de vida)
Tabac: S’estima que un 20 % dels casos de leucèmia aguda mieloide són causats pel tabaquisme, especialment en aquelles persones de més de 60 anys.

Infermera virtual. Barcelona: Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona; 2009 [accés 7 de maig de 2009]. Disponible a: www.infermeravirtual.com