- Incloure els fills, menors de 22 anys, de pares amb les característiques que es mostren a la taula “Situacions a considerar per inclusió en el subprograma”.
- Assenyalar els antecedents psiquiàtrics dels pares, de forma clara, en la història clínica del nen i en un registre específic fora de la història, i assegurar la presència d’algun sistema que permeti localitzar aquests casos i facilitar la periodicitat de les visites.
- Fer un seguiment especialment curós i prudent del programa del “nen sa” i anotar amb claredat les cites, aprofitant també la consulta espontània per fer aquestes activitats, ja que els familiars solen faltar a les cites o interrompre els seguiments.
- Concertar almenys una entrevista amb els familiars. El motiu directe pot ser el desenvolupament del programa del “nen sa”. L’objectiu és obtenir atenció curosa, amb relació a les cures quotidianes rebudes pel nen i de com els pares s’expressen pel que fa al nen.
- Utilitzar el sistema clàssic per revisar les cures rebudes pel nen, si el professional de l’equip d’atenció primària troba difícil una entrevista oberta o semioberta, en la qual s’inclogui aquest tema. Aquest sistema consisteix a explorar què fa el nen en un dia de la setmana i en un dia festiu. , Si no és suficient poden introduir-se les preguntes d’un qüestionari simple de cribatge com l’RQC (Reporting Questionnaire for Children).
- Contactar, si és necessari, amb el metge d’adults, el treballador social del centre, els serveis psicopedagògics o els de salut mental, en el cas que sorgeixin senyals d’alarma en el nen.. S’ha de considerar que la no presentació repetida a les consultes programades implica un senyal d’alerta suplementària, davant del qual cal reaccionar.
- Establir un contacte telefònic i/o una visita a domicili, si els nens no acudeixen a les visites periòdiques i amb cita. La visita domiciliària proporciona moltes més dades i més fiables que qualsevol altra entrevista.
- Assegurar un seguiment periòdic almenys fins als 22 anys. La periodicitat aconsellada és d’una visita cada 6 mesos fins als 6 anys, i després anual, fins als 14 anys, .
- Mantenir sempre una comunicació fluida entre metges d’adult i pediatres per facilitar la implantació del programa.
Centres atenció primària d’Osona
Farmàcies
Vacunes
Qüestionaris
Carpeta Personal 
Infermera virtual
Artabac
